De fitxa blava de "Parchís" a la maduresa: la vida de Frank Díaz

Barcelona

Parchís va ser un dels grups més coneguts de l'estat espanyol durant els anys 80, van formar part de la infantesa de milers de nens i joves, no només d'Espanya, sinó d'arreu del món. Un dels seus integrants va ser Frank Díaz, la fitxa blava de l'icònic grup, qui ha passat pel Llapis de Memòria per fer un repàs de la seva vida, des dels seus inicis fins a l'actualitat.

Abans d'entrar a la banda, es dedicava a fer anuncis de tota mena, on va arribar a coincidir en alguna ocasió amb l'Óscar Ferrer, la primera fitxa de blava de Parchís, a qui anys després substituiria, "la seva mare el va treure d'aquell desmadre", "em van trucar, vaig anar a fer el càsting, vaig cantar i ballar i em van agafar". Ha explicat que va entrar al grup l'any 1981 i va marxar l'any 1985, amb la fi de la banda, "van ser uns 4 o 5 anys molt intensos, tenim milers d'anècdotes".

Díaz no va tenir una infància com la resta de nens de la seva edat, ja que es va convertir en tota una celebritat amb només 10 anys. "Quan anàvem a altres ciutats del món, ja anàvem a guardaespatlles", així ha narrat com era viure la fama en aquella època "si nosaltres dèiem que anàvem a Ràdio Barcelona, no podiem entrar, s'havia de fer un cordó policial", "anàvem una mica acollonits, perquè veies gent boja, als anys 80 era bestial", "teníem seguretat a les plantes dels hotels perquè hi havia nenes que es colaven a les nostres habitacions".

Tot i aquesta intensa fama, van viure grans moments que han passat a la història del grup, com ara fer gires per tot el món, o actuar al Madison Square Garden de Nova York, "va ser una fita molt maca i digne de marcar a la història". Entre tot aquest seguit de viatges i concerts, ell i els seus companys de grup, al ser nens petits, havien de seguir aprenent i estudiant, cosa que era del tot complicada en aquella situació, "intentavem fer una hora de classe al dia mínim, però moltes vegades era impossible".

Però, com moltes coses en aquesta vida, tot té un final, i Parchís va acabar, d'una forma convulsa ja que un dels mànagers es quedava amb els diners. Va ser un moment de tornar a començar la vida pràcticament de zero, "vaig estar un temps assimilant i vaig començar a fer anuncis, una altra vegada, allà vaig començar a fer amics, la meva il·lusió era fer amics".

"Vaig tenir una època de rebuig de no voler ser la fitxa blava, perquè això no em deixava fer algunes coses d'actor", ha afirmat el cantant. A més, ha explicat que ell està disposat a fer altres projectes però el rebutgen per no ser, actualment, tan conegut, "vaig fer un càsting per Tu Cara Me Suena, i em van dir que jo era un famós dels d'abans".

Avui dia, ha tornat davant els micròfons i a pujar als escenaris, produint i creant nova música, "vaig començar a fer temes com a xurros que parlaven molt de mi", "des de setembre de l'any passat estic fent un EP".