La precarietat dins el món de la dansa: "Tota l'estona pateixo per arribar a final de mes"

Barcelona

Des de fora el món de la dansa es percep com exclusiu, sofisticat i inaccessible. Però des de dins es viu una realitat de precarietat, dificultats de conciliació i problemes de salut mental.

El 63% dels ballarins a Catalunya es troben per sota del llindar de pobresa, és a dir, cobrant menys de 13.300 euros anuals. De fet, només 1 de cada 4 superen els 18.000 euros anuals. A més, la meitat necessiten tenir una segona feina, al marge de l'artística per subsistir. Són dades que l'Associació de professionals de dansa de Catalunya (APdC) van publicar en el seu dia internacional per visibilitzar la dansa.

Hores i més hores

"Tota l'estona pateixo per arribar a final de mes, és una lluita constant", ha explicat Xián Martínez. Ell és ballarí i director dansa de la companyia Ixa. Ha admès que fa "malabars" per poder sobreviure només de la dansa, però que alhora es considera un "privilegiat" per fer-ho. La majoria de ballarins es veuen obligats a fer feines extra que res tenen a veure amb la dansa. Es passa els dies fent trucades i enviant correus i no diu mai que no a cap feina: "Hi ha mesos que estàs sobrepassat i no pots dir que no, perquè saps que vindran mesos en què no hi ha res després".

Aquesta realitat la coneix molt la Montse Colomer. Ella és ballarina jubilada, tot i que encara fa alguna actuació. Colomer ha admès que mai no ha "patit pels diners", però també que ha dedicat moltes hores a diferents feines: "Potser he treballat set dies a la setmana, 14 hores diàries". La pensió, però, no ho reflecteix: "Ja fa molts anys que visc amb mínims".

El sou d'un ballarí

El sou d'un ballarí no és fix, mai se sap. Existeixen uns mínims establerts per conveni, com que un bolo es paga entre 220 i 250 euros, sempre que no sigui de públic familiar, que aleshores és menys. Però moltes vegades "tampoc s'arriba a aquests mínims", ha lamentat Martínez. Pel que fa als assajos, s'haurien de pagar, però a vegades no pot ser i "simplement apostes pel projecte".

Tampoc es cobra el mateix segons on es treballi: "Vaig fer una intervenció de ballarina al Liceu, mentre que un amic meu treballava en una plataforma audiovisual, van ser tres setmanes d'assajos, ell va fer els rodatges i jo cinc passes, ell en cobrava 20.000, i jo 2000", ha explicat Colomer. En Xián també coneix altres sectors en què es cobra bé, com per exemple els ballarins de grans artistes, com l'Aitana, o de musicals, que treballen tota la temporada. Ara bé, "quan acabes potser són tres mesos sense treballar".

Per sort, a poc a poc el sector està canviant i els ballarins són cada vegada més conscients de la realitat i els seus drets. De fet, l'APdC té un grup d'advocats per resoldre les consultes dels ballarins.

Falta programació

Tots dos ballarins han atribuït la precarietat a la manca de programació de dansa: "No és programa com altres tipus d'espectacles", ha retret Colomer, "diuen que els fa por perquè la gent no ho entén, però, per què ho hem d'entendre tot?". Martínez també opina que hi ha una "manca d'aposta per la dansa" i considera que hi ha una part del públic que no la por gaudir: "Les minories també tenen dret a gaudir de la cultura".

Tot i això, el ballarí ha considerat que "no se li ha donat temps" a la dansa per posicionar-se com a cultura de majories. Per Colomer, a més, caldria treballar el cos "d'una manera creativa" des de petits, de manera que la dansa fos present des dels inicis i així es practicaria i també es veuria molt més.