Aragonès emplaça Junts a negociar plegats amb l'Estat: "Deien que era traïció, però quan han pogut ho han fet"

Barcelona

Aquest 12 de maig fa un any del canvi de cicle polític a Catalunya, del moment que va certificar la mort del procés amb el retorn dels socialistes al Palau de la Generalitat 14 anys després de la dècada daurada de l'independentisme. Pere Aragonès havia decidit avançar eleccions veient que es quedava sense aliats per aprovar els pressupostos. Els comuns van girar-li l'esquena perquè Esquerra s'havia fet seu el compromís del PSC d'impulsar el Hard Rock. L'aleshores president hauria pogut seguir governant sense pressupostos, de fet, avui ni Salvador Illa ni Pedro Sánchez en tenen, però va optar per anar a les urnes a un any que acabés la legislatura. I malgrat tot, un any després és rotund quan se li pregunta si se'n penedeix: "no, gens ni mica". I afegeix que si hagués seguit, s'hauria anat a "una situació de bloqueig", a una "pinça PSC-Junts per imposar una agenda" que no era la seva. Així ho ha afirmat en una entrevista al programa Aquí Catalunya.

Menys contundent és, en canvi, quan se li demana si considera que va ser un error aventurar-se a un govern de coalició amb Junts. "Va ser el que teníem", diu amb resignació. Des del punt de vista del president, la confrontació que els de Puigdemont proclamaven per deixar en evidència l'aposta per la negociació d'ERC "era retòrica" i la prova és que "al final, a la que han pogut ho han fet, els mateixos que deien que era una traïció". La conclusió que n'extreu és que "no era una qüestió de la negociació en si, és que no ho feien ells". Fet el retret, però, afegeix una proposta, i és que segons ell, "ara seria el moment de negociar conjuntament" amb el govern de l'Estat i "coordinar-se per maximitzar resultats".

Com a exemple de l'ofensiva PSC-Junts que albirava Aragonès ara fa un any i que va dur-lo a convocar eleccions anticipades, ha posat dos dels projectes en els quals coincideixen socialistes i postconvergents, el Hard Rock i l'ampliació de l'aeroport del Prat. Sobre això últim, sobre el controvertit debat de si cal o no fer créixer la infraestructura al Prat, ha reconegut que "hauria fet les coses diferent". Aragonès ha explicat que quan va arribar al Govern es va trobar "una ofensiva d'Aena i de Foment per dir que sí a l'ampliació de la tercera pista" i que, en aquell moment, va intentar "trobar un punt de consens", però que "les posicions estaven tan fixades que no va ser possible". És per això que argumenta que "veient que Aena no tenia cap voluntat d'acord", hauria d'haver estat més taxatiu: "m'hi hauria d'haver oposat des d'un principi, en comptes d'esperar quatre mesos m'hauria d'haver plantat d'entrada".

Durant l'entrevista, l'expresident no ha volgut fer sang de la guerra interna dins d'Esquerra. Ha qualificat de "correcta" la seva relació amb Junqueras i ha defensat que per "coherència" un cop va anunciar que abandonava la primera línia política, "no tindria cap sentit estar movent els fils per darrere, qui dona la cara és qui ha de prendre les decisions". Ha afegit, a més, que "ni hi ha motius" per replantejar-se el seu pas enrere. Aragonès s'ha referit també al retorn fugaç de Puigdemont el dia de la investidura de Salvador Illa. "Em costa veure l'oportunitat política de venir i tornar a marxar", ha apuntat, "però el problema fonamental és que l'amnistia no s'està aplicant".