Endeutar-se per un concert: "El preu era inassumible i no m'ho volia perdre"

Barcelona

135 euros que la Sofia ha pagat en quatre mesos: 30 euros cada mes. Tot per anar al Primavera Sound, un festival on ja no queden abonaments i on un 12% dels assistents ha pagat les entrades de manera fraccionada. Unes entrades que valen 135 euros, mentre que els abonaments pels tres dies van entre 350 i 545 euros.

El creixement del pagament d'entrades a terminis és una tendència que s'ha observat als grans festivals dels Estats Units i que també està arribant a Catalunya. De fet, Ticketmaster, que gestiona les entrades de la majoria de concerts a Espanya va començar a incloure els pagaments a terminis fa 3 anys. Assenyalen que no és l'opció majoritària entre els fans, però que ha tingut molt bona rebuda. Ha tingut un creixement que qualifiquen "d'increïble". Entre el 2023 i el 2025 s'han triplicat les vendes d'entrades a terminis. L'opció més habitual és un pagament fraccionat en 3 mesos sense interessos.

Un preu inassumible i les ganes de ser-hi

"Al principi vaig pensar que era distòpic, però el preu era inassumible, i no m'ho volia perdre", ha admès la Sofia que, amb els interessos, ha acabat pagant entre 15 i 20 euros més que el preu base. És la primera i, espera, l'última vegada que paga a terminis: "Prefereixo comprar l'entrada de cop i oblidar-me, però aquest any m'he vist com forçada".

En Jordi Martínez, director d'educació financera de l'Institut d'Estudis Financers, però, ha desaconsellat aquesta fórmula: "Si algú vol anar al Primavera Sound l'any que ve que comenci a estalviar ara, així no pagarà els interessos". Per l'economista, el més recomanable és tenir un fons d'emergència per imprevistos i, si no és possible, fer un estalvi conscient amb un objectiu. Pagar a terminis és, per Martínez, un "negoci extra", per les empreses darrere dels concerts i festivals: "Caldria veure els acords de Ticketmaster amb les financeres". Una empresa que, de fet, ha rebut una denúncia de l'OCU per "cobraments irregulars i abusius" en la venda d'entrades de Bad Bunny.

Una experiència

El pagament a terminis no és més que una conseqüència de l'evolució del panorama musical: "Ho trobo lògic tal com està el mercat, però no vol dir que ho aprovi", ha afirmat Lluís Hidalgo, periodista musical de El País, a qui no l'ha sorprès aquest fenomen, que ve acompanyat d'una pujada de preus dels festivals i, sobretot, dels grans concerts: "Ja no es venen discos, la música el directe ha crescut molt i ara tot és una experiència". Segons Pollstar, que mesura la indústria musical en directe, de mitjana l'any 2023, les entrades costaven 122 dòlars, el triple que l'any 2000, quan valien 40 dòlars. "Tot s'ha encarit, però alhora és una bogeria adquirir-les", ha apuntat Hidalgo. A tot això se li suma l'antelació en què es posen a la venda les entrades, per vendre'n més, que genera "angoixa per por de quedar-se sense".

Tal com va passar amb Bad Bunny. Un exemple és l'Esti, que va perdre hores i hores del seu dijous i divendres passat per poder aconseguir una entrada que al final no va arribar: "Vaig entrar dos minuts tard, perquè no funcionava la pàgina, i quan vaig entrar ja hi havia 29.000 persones davant meu". Les cues com aquesta ja es feien, ha advertit Hidalgo, però eren presencials i sense el perill dels "bots que compren constantment" per revendre les entrades a un preu més alt: "No totes les entrades per veure Bad Bunny són per veure Bad Bunny". En aquest sentit, Hidalgo ha reclamat més intervenció de les administracions per una pràctica que, fins ara, no ha tingut ni té control.