El Pacte Nacional per la Llengua preveu incorporar 600.000 nous parlants de català en els propers cinc anys

Barcelona

Fa temps que expliquem que el català no viu el seu millor moment. L'última enquesta d'usos lingüístics advertia del retrocés de l'estat de salut de la nostra llengua al llarg dels darrers anys: ara mateix només una tercera part dels catalans el fa servir com a llengua habitual. Govern, partits i entitats busquen posar-hi solució, amb un pla de xoc que, entre d'altres posa l'accent en reforçar l'oferta de cursos. Segons el contingut al qual ha tingut accés Ser Catalunya, el Pacte Nacional per la Llengua que se signa aquest dimarts a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans es proposa un objectiu ambiciós: incorporar 600.000 nous parlants d'aquí a 2030, per tant, al llarg dels propers cinc anys. La voluntat és que el nombre de persones que parlen català augmenti per sobre del ritme de creixement demogràfic.

L'habitual quan es parla de Pacte Nacional és que hi siguin la immensa majoria de forces del Parlament, però no serà aquest el cas. El pacte compta amb les principals entitats socials i amb una majoria política (PSC, ERC i comuns), però no amb un suport ampli pel que fa als partits. La llengua sempre ha estat el denominador comú que ha unit independentistes i PSC, però aquesta vegada, Junts i la CUP se'n despengen.

El Pacte Nacional per la Llengua va començar-se a gestar durant el govern de Pere Aragonès, encara en coalició amb Junts i els republicans van posar com a condició per investir Salvador Illa que el recuperés i l'impulsés. Això hauria d'haver passat fa temps, però la cosa s'ha retardat perquè fins ara han intentat que l'acord fos més ampli, que hi fossin també Junts i la CUP. Es donava per descomptat que el PP i Vox no hi serien, però es volia comptar amb postconvergents i anticapitalistes per fer el pacte més robust.

"Junts està fent partidisme d'una eina de país"

En una entrevista a l'Aquí Catalunya, el diputat d'ERC i negociador del pacte, Jordi Albert, ha lamentat que Junts i la CUP hagin decidit no firmar l'acord: "Junts està fent partidisme d'una eina de país. A la CUP, no els he vist mai signant pactes nacionals, tot i que estan d'acord amb les mesures proposades". Albert s'ha mostrat molt crític amb els de Puigdemont: "No té res a veure amb el contingut. Té a veure amb la posició política". Amb tot, ha assegurat que els agradaria que els juntaires en formessin part.

Sobre la voluntat d'arribar als 600.000 nous parlants de català en els pròxims cinc anys, el negociador del pacte ho ha defensat com a "factible": "És l'objectiu que s'ha de tenir damunt de la taula". De l'acord ha dit que és "viu" i que és "un bon punt de partida, no un punt final".

El català, en emergència lingüística

Segons la vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, Mireia Plana, la davalla del català té tres explicacions: deixadesa institucional a l'hora d'aplicar lleis lingüístiques, relaxament de la societat, i una forta onada immigratòria.

El filòleg i membre de l'Institut d'Estudis Catalans, Magí Camps, hi ha coincidit: "Hi ha hagut una forta immigració que s'ha incorporat socialment, però que lingüísticament no ha trobat la necessitat d'aprendre català perquè no el necessitava".

Tant Plana com Camps han defensat el pacte nacional per a la llengua. La vicepresidenta de Plataforma per la Llengua l'ha definit com "una bona idea": "Torna a situar el català com a prioritat de país. És el que ha de ser". Segons el filòleg, la situació del català només es pot contrarestar amb "eines legals": "El pacte intentarà ser-ne una". Amb tot han reconegut que el pla té "mancances", i que queda feina per fer. Entre aquesta, preparar la resposta a la sentència del Tribunal Constitucional sobre el 25% de castellà a les aules.