Les escoles catalanes han incorporat 450 alumnes nous cada dia

Barcelona

La consellera d'educació Esther Niubó ha posat avui xifres a un fenomen que no és nou a les escoles catalanes, però que en els darrers anys ha crescut de manera exponencial, deixant en paper mullat la planificació escolar. En una compareixença al parlament, Niubó ha detallat que aquest curs 74.328 alumnes han demanat plaça a alguna escola o institut de Catalunya fora del període de matrícula ordinari. Són 11.000 més dels que el curs passat van utilitzar aquest mateix mecanisme que està pensat per aquells alumnes que canvien de domicili dins de Catalunya durant el curs o per tots aquells que s'incorporen procedents d'altres comunitats autònomes o d'altres països.

Si dividim aquestes xifres pel nombre de dies lectius del curs, el resultat és que cada dia, les aules catalanes han arribat 450 alumnes nous. La consellera no ha concretat quina part d'aquests alumnes ja estaven al sistema educatiu català i només han canviat de centre i quants són nouvinguts. Però si ha posat l'exemple de Barcelona, on segons que ha explicat, tres de cada quatre canvis es produeixen dins del municipi mentre que un 25% d'alumnes venen d'altres punts de Catalunya o de fora del sistema educatiu català.

El passat mes de febrer, en la presentació de l'oferta inicial de places per al curs 2025/26, Educació va explicar que de setembre a gener, les escoles catalanes havien incorporat 12.000 alumnes nous, procedents d'altres CCAA o d'altres països. La xifra de 74.000 donada ahir per la consellera compta tots els moviments que s'han produït al llarg del curs, però no té en compte les baixes que s'han registrat en el mateix període.

En tot cas, la consellera ha defensat que cal tenir presents aquests moviments de població, a l'hora de planificar l'oferta de places de cara al curs vinent, per evitar que aquests alumnes que s'incorporen a una aula amb el curs ja començat, es concentri en determinats centres.

Alumnes que arriben al maig

A l'Institut Els Alfacs, de la Ràpita ja estan acostumats a aquest moviment constant d'alumnes. Demà mateix, 22 de maig, la coordinadora pedagògica ha de fer l'acollida a dues alumnes que s'incorporen aquesta setmana al centre, procedents d'altres països.

El director del centre, Paco Brunet explica que el primer que fan és acollir els alumnes i també a les seves famílies, per explicar-los "on han aterrat, ensenyar-los el centre i explicar-los quines dinàmiques tindran a partir d'ara". A més, explica, s'intenta ajudar-los més enllà de l'escola, posant-los en contacte amb els serveis socials.

Brunet diu que l'acollida "ideal" seria que aquests alumnes, especialment els que no saben ni català ni castellà, fessin una immersió completa en llengua catalana el 100% de les hores lectives, tot i que admet que "la realitat" és altre, perquè els alumnes només estan a l'aula d'acollida unes 6 hores setmanals. En el seu cas, el centre té dos professors per l'aula d'acollida que atén una quarantena d'alumnes. "Toquen a una hora setmanal per alumne" calcula, i així "és molt complicat per no dir impossible" que puguin fer una immersió lingüística adequada "per a poder dominar l'idioma i treballar la resta de matèries".

"S'hauria de repensar com fem l'acollida, però sempre topem amb el mateix, això són més recursos i més diners."

300 aules d'acollida extra en 8 mesos

El curs 2024/25 va començar amb 1282 dotacions per aules d'acollida, de les quals 888 tenien garantida la continuïtat durant un mínim de tres anys. El passat mes de març, la xifra ja havia arribat fins a les 1573 aules per atendre l'alumnat procedent d'altres països, que no coneix la llengua catalana i que sovint presenta altres problemes acadèmics.

De cara al curs vinent, la consellera va anunciar la setmana passada que la xifra d'aules d'acollida estables pujarà fins al miler des de principi de curs, una xifra que podria incrementar-se segons les necessitats. La majoria de les aules d'acollida atenen alumnes de diferents cursos, però tots escolaritzats en el mateix centre educatiu, que fan una part de la seva jornada escolar amb un professor específic que els ajuda a assolir els mínims coneixements lingüístics per, passats uns mesos, poder seguir les classes amb normalitat.

Segons que expliquen alguns ajuntaments, el comportament aquest curs de la matrícula viva ha estat diferent del de cursos anteriors, on bona part de les noves incorporacions d'alumnes es produïen després de Nadal, just després de l'inici de l'estiu a l'hemisferi sud. Aquest any, en canvi, els municipis van registrar molt moviment en les primeres setmanes de curs i de nou a partir del mes de febrer.

Educació calcula que suprimirà 155 grups concertats.

Tot i que l'oferta final de places pel curs vinent no es publicarà fins d'aquí a un mes, a la vista de les xifres de les preinscripcions pel curs vinent, la conselleria ha proposat la retirada del concert educatiu a 155 aules concertades. En concret, 101 unitats al segon cicle d'infantil, 44 a primària i 10 a secundària

La consellera s'ha referit també a la renovació dels concerts de primària que s'ha de fer a finals de 2026 i ha advertit que els centres "que els últims anys hagin respost a les necessitats d'escolarització de la seva zona, hagin demostrat corresponsabilitat en la lluita contra la segregació escolar i hagin planificat de manera coherent", optaran a renovar el concert". En canvi, ha explicat, els que no hagin actuat d'aquesta manera "tenen el risc de perdre'l". A més, ha garantit que es continuarà sense renovar el concert als centres que segreguin els alumnes per sexe.