“Sense el padró no pots fer res”: l'enduriment del tràmit complica la vida a les persones migrants

Mataró

L'Omar, la Hala i l'Ibra fa temps que viuen a Catalunya. Hi van arribar des de Palestina, el Senegal i el Marroc. Tenen vides molt diferents,però hi ha una cosa que els uneix: les dificultats per aconseguir estar empadronats a Mataró, la ciutat on viuen. Per diversos motius, han patit un viacrucis per fer aquest tràmit, que dos d'ells encara no tenen resolt, i aquesta espera ha condicionat la seva vida i la de les seves famílies. Prefereixen preservar l'anonimat per por a represàlies, i per això relaten el seu testimoni sota noms ficticis.

Omar: de la guerra a Gaza als carrers de Mataró

L'Omar va fugir de Gaza quan Israel va començar una ofensiva bèl·lica que encara no ha acabat i que s'ha cobrat la vida de desenes de milers de persones. Va arribar a Catalunya el febrer de 2024 fugint de les bombes. Des d'aleshores li ha passat de tot: "un dels meus fills ha mort pels atacs de l'exèrcit de Netanyahu, he vist com veïns meus escapaven de Gaza buscant un lloc millor i també el silenci de molts països amb el que passa a casa meva". El que no ha vist en tot aquest temps és el paper oficial que certifica que viu des de fa gairebé un any i mig als carrers de la capital del Maresme.

Va demanar el padró per primer cop el desembre del 2024, i li van denegar el març de 2025. "Tinc els fills, la dona i els meus pares allà. Tinc molta angoixa perquè mai saps què pot passar", explica en declaracions a SER Catalunya. Va estar sota la tutela de la Creu Roja perquè, en paral·lel, estava tramitant la sol·licitud d'asil com a refugiat. "El que més m'angoixava amb el padró és que no sabia per què el van denegar. I això genera molt patiment", assegura.

Explica que amb la targeta de refugiat espera fer tràmits per reunir la seva família a Mataró, però té por que sense el padró tingui problemes per escolaritzar-los.

Hala: denegacions del padró per viure a una habitació rellogada

La Hala va arribar a Mataró fa 6 anys. Des de l'abril de 2019 estava en contacte amb Càritas, però no va aconseguir empadronar-se fins l'abril de 2024. Vivia a una habitació rellogada, sense contracte -un cas molt habitual entre persones que acaben d'aterrar a Catalunya- i el seu propietari es negava a donar el vist-i-plau al padró. "He tingut molts problemes, he esperat molt temps, m'han dit que no molts cops", assegura.

La llei admet aquest veto, però també contempla un empadronament sense domicili fix (també conegut com padró fictici o social), ja que ha de prevaldre sempre la obligatorietat que al registre hi consti la gent que viu un municipi, sigui quina sigui la seva situació habitacional. En el seu cas, se li van denegar les peticions per la negativa del propietari del pis on residia. "Ell tenia por a que li fessin inspeccions i veiessin que tenia gent sense contracte", assegura la Hala.

Ibra: dos anys vivint al carrer amb diabetis

L'Ibra viu a dia d'avui a un alberg per a persones sense llar. Va arribar fa quatre anys i mig al Maresme, i ha viscut de moltes maneres: a habitacions rellogades, al carrer (on s'hi va estar dos anys) i finalment a un equipament municipal, on viu ara mateix des del gener de 2025. Malgrat tenir acreditada la seva presència als carrers de Mataró, encara no ha aconseguit el padró. "Els policies em coneixien, sabien qui era, també sabien que mai he donat cap problema", assegura.

En el seu cas, tot plegat està agreujat per una malaltia crònica: una diabetis de tipus 1, que obliga als qui la pateixen a punxar-se insulina cada dia per compensar els pics de glucosa. Explica que mai li ha faltat el tractament, però que aconseguir-lo ha estat més complicat pel fet de no estar empadronat.

Explica que fa poc que va saber que el padró era un dret que tenia i que li donaria accés a fer un primer pas per regularitzar la seva situació. Avui dia l'ha demanat, però encara no sap si li concediran o no.

Acompanyats, un tracte diferent

La Sònia Lacalle, advocada i la cap de l'assessoria jurídica social de Càritas, fa anys que ajuda persones migrants a sol·licitar el seu padró i nota com el tracte canvia "totalment" si els acompanyen o no. En una entrevista al Balcó, Lacalle ha denunciat que la llei "no deixa lloc a la interpretació" i que tota persona a Espanya està "obligada a empadronar-se". També s'ha trobat en aquesta situació la Maria Creixell, membre de la Coordinadora Obrim Fronteres, qui ha detectat tres barreres a l'hora de demanar el padró: el desconeixement de la llengua i les lleis, les traves d'un ajuntament concret que demana documentació innecessària i la diversitat de criteri en els processos: "Les problemàtiques són moltes i diverses i això carrega molt les entitats".

Així ho ha confirmat, en la mateixa conversa, l'Esther Sancho, que representa la demanda col·lectiva de sis ciutadans de Martorell a qui no els han respost sobre el seu empadronament. Sancho ha lamentat que el padró és el primer pas per ser considerat veí i "tenir accés a drets fonamentals i serveis bàsics". L'advocada ha apuntat que el problema comença quan aquestes persones demanen el padró de forma presencial, perquè aleshores "ni tan sols se'ls acaba tramitant la sol·licitud", la qual cosa és, de facto, una "inadmissió prèvia" de la qual no queda documentació: "Només el número de la cua de l'oficina". En aquests casos, legalment no es pot fer res i és per això que recomana fer una instància a través d'internet, per tenir una còpia que acrediti que s'ha demanat el padró.