Com ha canviat el Parlament Europeu amb l'auge de l'extrema dreta?

Barcelona

Ara fa un any de les eleccions europees. Des de llavors, la cambra ha crescut: va passar de 705 diputats a 720 (719 en realitat, perquè Toni Comín no ha recollit la seva acta d'eurodiputat), dels quals dos els ha guanyat Espanya. La proposta del Consell Europeu es va basar en l'informe fet pel Parlament fet l'any 2023 i motivat pels canvis demogràfics de la UE des de les eleccions del 2019. Però no només s'han vist canvis pel que fa a la quantitat d'eurodiputats, "també en qualitat: hem vist un gir sensible cap a la dreta", afirma en una entrevista al programa especial de l'Aquí Catalunya des de Brussel·les el director de mitjans del Parlament Europeu, Jesús Carmona. I això es tradueix en un canvi a l'hora de conformar acords a la cambra: "les diferents majories juguen en un sentit o un altre", aliances a les quals "no hi estàvem acostumats".

L'extrema dreta (l'Europa de les Nacions Sobiranes, Patriotes per Europa i Conservadors i Reformistes per Europa), en cas d'haver anat conjuntament, seria la primera força al Parlament: "Això també demostra que els tres grups d'extrema dreta tenen també objectius diferents; els seus valors tampoc són els mateixos", explica Carmona. El director afirma que la seva presència "no està dificultant el dia a dia", però sí que altera aquestes majories que fins ara no s'havien donat: acords entre formacions que no havien anat plegades amb anterioritat en algunes mesures. "Abans hi havia unes majories al voltant del centre (socialistes, liberals, el PPE, els verds...) que trobaven aliances fàcilment, eren les forces pro-Europa, que ho continuen sent. Però ara veiem que cap d'ells té la majoria necessària, les coalicions varien en funció de cada tema". Unes coalicions que el mateix Carmona recorda que abans semblaven "inimaginables".

"Veiem amb preocupació que les forces antieuropeistes han proliferat; no són una amenaça, però sí que ho observem amb inquietud", defensa l'encarregat dels mitjans al Parlament Europeu. Preguntat sobre si es produeixen disfuncions per exemple en països on és obligatori el vot per Europa, o sobre l'edat mínima de votació (és als 16 anys a Bèlgica, Alemanya, Malta i Xipre), reconeix que s'hauria "d'harmonitzar totes les lleis per permetre una homogeneïtzació del vot". Afegeix que hi ha una llei europea que està damunt la taula i que intenta precisament remar cap aquesta banda. Està aprovada a escala del Consell Europeu, i ara queda la ratificació per part d'alguns estats membre, "això permetrà en cert sentit -perquè recordem que continuaran havent-hi lleis nacionals que poden regular l'edat mínima de vot als 18- un cert anivellament del vot". Espera poder-ho veure de cara als pròxims comicis europeus.

Sobre si es tendeix més a la no obligatorietat del vot i sobre rebaixar l'edat als 16 anys, recorda Carmona que això continuarà sent criteri de cada Estat, "perquè partim de lleis electorals amb tradició constitucional a cada país". La tendència sí que tenen identificat que passa per debatre si l'edat per votar pot ser els 16 anys en comptes de la majoria d'edat, "perquè permet ampliar el nombre d'electors i participar cada cop més del procés demogràfic". El que sí que ha de permetre la nova llei electoral que comentava, és "harmonitzar" el nivell mínim en el qual els partits poden tenir accés al Parlament Europeu.