Míchel, autocrític: "No he aconseguit treure la pressió als jugadors ni consolidar la idea de joc"

GIRONA

El Girona de Míchel Sánchez va ser la gran revelació de la temporada en la passada campanya de LaLiga. L’equip català va lluitar amb els grans durant bona part de les jornades i va acabar guanyant-se una plaça com a quart equip Champions. Aquest any, en canvi, ha hagut d’afrontar aquest premi enverinat de jugar un partit cada tres dies i de fer-ho després de perdre alguns dels seus jugadors més importants. El repte ha estat tal que el Girona és 15è a la lliga i va estar a punt de rondar el descens fa un parell de jornades.

A ‘El Larguero’ vam parlar amb Míchel Sánchez, en la seva primera entrevista després de la trombosi que va patir a la cama i que el va apartar temporalment de la banqueta de Montilivi. Amb ell, vam analitzar la temporada del seu equip, els seus grans reptes i els seus principals penediments en una gran xerrada de futbol... i també de la vida d’un entrenador.

Míchel explica els motius de la seva absència davant el Vila-real: "Em van detectar una trombosi venosa profunda a la cama esquerra"

La pressió i la gestió d’expectatives que ha patit el Girona aquesta temporada ha estat un dels pilars de l’entrevista. "100%, ha estat una de les claus", explica. Per a ell, "l’exigència que venia de l’exterior i la que s’ha instal·lat dins del grup" han condicionat el rendiment de l’equip. Especialment, després de perdre jugadors clau i d’incorporar noves incorporacions: "Els de fora senten encara més la pressió, sentir que aquest equip l’any passat estava a dalt i ara no".

"Aquest heu de lluitar per Europa i no esteu ni entre els candidats’ o aquell ‘aquest equip no juga com el de l’any passat’", comenta Míchel, han estat les frases que "s’han instal·lat al vestidor" i que han minvat el Girona. Entonant el ‘mea culpa’, Míchel assegura que treure aquesta idea del cap als jugadors ha estat el més complicat i que "per moments" no ho ha aconseguit.

"Vaig cridar i vaig verbalitzar coses que no hauria d’haver dit"

En aquest mateix sentit, el tècnic ha reconegut un dels moments dels quals menys orgullós se sent aquesta temporada. Va passar el passat 24 d’abril, després d’empatar a Leganés amb un gol al descompte (1-1): "Ho vaig gestionar malament quan vam entrar al vestidor, vaig cridar molt i vaig verbalitzar coses que no hauria d’haver dit". Explica que més tard va demanar perdó als jugadors, després d’arribar a assegurar que estaven abocats al descens si seguien en aquella dinàmica.

El madrileny explica que la seva reacció es devia a veure els jugadors "agarrotats", amb l’objectiu que "es trenqués alguna cosa, però no era el moment". Després d’aquell empat, les victòries davant Mallorca i Valladolid van millorar la situació d’un Girona que va poder respirar. "Diuen que l’entrenador sempre ha de donar el missatge correcte, però som persones. A vegades hem de deixar anar les sensacions que tenim. Jo m’hi vaig expressar així perquè tenia por de baixar, de veritat", explica.

"Aquest any no he consolidat la idea en cap moment"

Míchel també ha volgut ser especialment crític amb la seva manera de gestionar els partits cada tres dies en aquesta temporada amb Champions i amb les seves decisions en la preparació d’aquests partits. "Consolidar una idea de joc a la pretemporada és clau", explica, alhora que admet que ell no ha aconseguit assentar aquesta idea quan s’ha de jugar cada pocs dies. "Admiro Ancelotti, Flick o Guardiola perquè són capaços de preparar un partit en 20 minuts d’entrenament tàctic".

A més, confessa que aquesta temporada ha abusat de les sessions de vídeo per preparar els partits i que ha descobert que això "ajuda, però no ho és tot". Míchel explica que el jugador no pot sentir el que passarà al terreny de joc fins que "ho sent a les cames" en un entrenament real. I conclou: "He utilitzat molt el vídeo aquest any i me’n penedeixo molt, perquè no he consolidat la idea en cap moment".