Embarcar-se al Titanic des de Barcelona

Barcelona

Si hi ha una història que desperta curiositat mundial és la del Titanic. Un gran vaixell que inexplicablement xoca contra un iceberg i on moren més de 1500 persones a l'aigua. Una història que ha passat a la pantalla gran i que, independentment de l'edat o el lloc, tothom coneix. Ara, aquesta història ha arribat fins al Poblenou de Barcelona i El Balcó, juntament amb el periodista i apassionat viatger, Jacinto Anton, hi ha anat disposat a transportar-se l'abril del 1912 i intentar sentir una mínima part del que van viure els passatgers del Titanic. Una desena de sales que recreen el transatlàntic, més de 200 objectes recuperats i un metavers són només algunes de les experiències que hi ha dins d'aquesta gran exposició a l'espai Immersa.

Uns passatgers de primera

Només entrar a la sala, et reben amb un: "Benvingut al Titanic". Per entrar, cal haver reservat cabina i és per això que cada visitant té la seva identificació. Són noms reals, amb les seves històries, de persones que van navegar amb el Titanic. Una vegada registrats, s'entra al vaixell. El neguit va creixent mentre es veuen les fotografies en blanc i negre d'aquell capità que va ser l'últim a abandonar el seu vaixell durant la tragèdia que, per Antón, "va ser una vergonya". Tant, que va canviar la manera de navegar posterior, especialment pel que fa a la seguretat dels transatlàntics: "Van incloure bots salvavides per tothom, una cosa lògica".

Seguint el recorregut s'hi poden veure els bots salvavides, insuficients aquell abril del 1912 sota la falsa seguretat que el Titanic era insubmergible. S'hi veu la proa, on "hi havia d'haver els vigilants que no van veure l'iceberg". La teoria més acceptada, assenyala el periodista, és que hi va haver una sèrie de situacions atmosfèriques que van produir una mena de miratge: "Van camuflar l'iceberg".

Es passa per les cabines, de primera i dels tripulants, i la diferència és abismal. En uns el luxe i el vals de fons, en els altres, les lliteres i el so del motor. Hi ha també el restaurant, amb els menús pels passatgers de cada classe, però el més impressionant és la reproducció de l'escala on en Jack espera la Rose i que genera la impressió d'estar al lloc incorrecte on alguna cosa greu ha de passar.

Després l'exposició s'enfosqueix i arriba el fred; és el torn del gran iceberg que es dibuixa amb "la forma de l'iceberg original". Al final, i abans de passar a la segona realitat, hi ha una sala que representa el fons del mar, amb tot el que va passar després del naufragi: les comunicacions, les portades dels diaris i els noms d'aquells que hi van deixar la vida.

El metavers

L'escalfament de la realitat virtual és una sala immersiva rodejada de pantalles on les sensacions van des de caminar sobre l'aigua fins a trepitjar la sorra on descansa ara el Titanic. Es veuen els bots, que s'allunyaven de la tragèdia i els qui van intentar nedar per fugir d'una mort inevitable: "Hi ha testimonis que expliquen com els dels bots escoltaven els últims sospirs", ha descrit Antón.

El final és el que més s'apropa a aquella nit del 12 d'abril. Amb unes ulleres de realitat virtual es passa a ser un passatger més del Titanic: "El moment més commovedor, és quan es veu flotar la gorra del capità".