Només un 2% dels infants no tenen accés a les pantalles
La Doctora de la UdG, Sara Malo explica que "els infants gironins són feliços, però el benestar baixa a l’adolescència"

Doctora Sara Malo / Redacció SER

La doctora Sara Malo, investigadora de l'equip de recerca en infància, adolescència, drets dels infants i qualitat de vida de la Universitat de Girona, adverteix sobre l’impacte que té el benestar digital en la vida dels infants i adolescents. Segons Malo, els joves accedeixen a les tecnologies a edats cada vegada més primerenques —als 10 o 11 anys ja tenen el primer telèfon intel·ligent— i això obliga a una implicació més directa de les famílies i la societat.
L’equip de recerca que lidera estudia des de fa anys com evoluciona la qualitat de vida dels infants i adolescents. Segons explica, les dades indiquen que els infants són més feliços quan són petits, però a partir dels 11 o 12 anys hi ha una davallada en el seu benestar, sovint relacionada amb el pas a l’institut i amb canvis evolutius.
Un estudi recent ha revelat que només un 2% dels nens petits d’entre dos i quatre anys no estan exposats a pantalles, tot i que les recomanacions per aquesta franja d’edat aconsellen zero exposició.
Aquesta elevada presència de pantalles des de molt petits pot tenir impactes negatius en el desenvolupament del llenguatge, les habilitats socials i el comportament, incloent un augment de l’agressivitat si l’ús es fa de manera continuada, especialment segons els moments del dia en què es fa servir la pantalla (per menjar, divertir-se o distreure). A més, la investigació destaca que l’ús intensiu de pantalles per part dels pares prediu un ús més elevat en els fills, posant en evidència la importància del model familiar en aquest àmbit.
La investigadora destaca especialment l’augment de preocupacions relacionades amb la salut mental i la violència als centres educatius, com l'assetjament escolar i el cyberbullying. “Aquests comportaments s’estan normalitzant i això és perillós. Cal que deixem de veure’ls com a inevitables i treballem per prevenir-los”, alerta.
Per això, des del grup de recerca impulsen línies de treball en prevenció des de les primeres etapes de la vida. Promouen valors com l’empatia i la professionalitat per afavorir relacions saludables.
Sobre l’evolució de l’entorn digital, la doctora Malo assegura que la societat avança tecnològicament més ràpid del que és capaç d'assimilar. El que fa 25 anys era una preocupació —com l’ús dels videojocs— ara és gairebé anecdòtic davant l’ús massiu dels telèfons intel·ligents, que donen accés il·limitat a tota mena de continguts.
“La clau no és prohibir, sinó acompanyar”, insisteix Malo. Acompanyar vol dir escoltar, interessar-se pel que fan els menors a les xarxes i parlar-ne com es parla de qualsevol altre tema. També adverteix que l’ús excessiu o problemàtic de la tecnologia —quan interfereix en activitats habituals com l’esport o les relacions socials— pot tenir un impacte negatiu en altres àmbits de la vida dels joves.
Per contribuir a un ús més saludable, l’equip ha elaborat infografies amb orientacions concretes per a cada franja d’edat. “Necessitem donar eines i pautes clares tant a les famílies com als educadors”, conclou la investigadora.