"Una mort per suïcidi no s'oblida mai"

Barcelona

L'Adrià i l'Eva són amics des de fa anys. Tots dos han compartit moltes experiències, però n'hi ha una que marca i costa d'explicar: el suïcidi de dues persones essencials a la seva vida. L'Adrià va perdre el seu pare als nou anys, una tarda d'estiu. L'Eva al seu germà, ara fa sis anys. Tots dos han après a conviure amb el dolor i la por que suposa sobreviure al suïcidi de qui més estimaven. Perquè una mort per suïcidi no s'oblida, no se supera, sinó que s'incorpora al dia a dia dels supervivents.

"És com un tsunami, ve l'onada a sobre, rodoles i quan para, veus que tot el voltant està destruït", així ha descrit l'Eva la mort per suïcidi del seu germà. Recorda l'ambient estrany d'aquella tarda, com el seu home la va anar a buscar en cotxe i li va dir que anaven cap al seu poble: "En aquell moment vaig entendre què havia passat". L'Eva estava molt unida amb el seu germà i tenia la sensació que passaria, per com havia estat i com s'havia acomiadat dos dies abans.

El record de l'Adrià és marxar de casa amb pare i tornar sense. Ell havia marxat a un casal d'estiu que feia al final del seu carrer, anava i venia cada dia sol, però aquell dia va anar-lo a buscar una amiga de la seva mare, i es va quedar a dormir a casa seva: "Em van fer donar una volta i passar la nit a una altra casa per no dir-me què havia passat". Ell recorda la cara de la gent que es creuaven, com els miraven i com preguntaven d'amagat a la dona que l'acompanyava. Li van explicar que el seu pare no es trobava bé, que s'havia desmaiat i una mala caiguda l'havia matat. No li van dir la veritat fins al cap d'un any: "Vaig trobar molt fort que voluntàriament s'apartés del camí i em deixés allà sol".

El després

No va ser fins anys després que l'Adrià es va començar a fer preguntes i a ser conscient que tenia comportaments que no eren normals, derivats del suïcidi del seu pare. L'any 2008 va començar amb la teràpia, sense estar convençut, però va ser una de les millors decisions que ha pres, especialment després de tenir fill: "És aleshores quan petes per tots els costats". Encara ara pateix quan un fill es queda sol a casa o fins i tot quan ell ho fa, perquè el transporta a aquell moment: "La por no marxa"

L'Eva també té por, però intenta que no li cobreixi el dia a dia. Després de sis anys l'Eva identifica alguna cosa que es va trencar, però ha après a viure-hi, a recordar i entendre el seu germà: "Vull pensar que en tenia prou, que feia anys que patia i no volia seguir vivint". Ha decidit respectar la seva decisió i admetre que no hagués pogut fer-hi res, tot i que a vegades els pensaments la portin als dies previs al suïcidi, a pensar que hauria d'haver fet més.

Una sensació similar a la que va tenir l'Adrià en la seva segona experiència amb el suïcidi. Va ser un amic i soci seu amb qui havien deixat el negoci dies abans del suïcidi: "Em va enfonsar molt, perquè ho veia venir". L'Adrià s'ha lamentat que no va saber llegir els tempos ni què fer per evitar l'inevitable.

Supervivents

La paraula que s'utilitza per parlar dels familiars i amics que han viscut un suïcidi d'un ésser estimat és la de supervivent: "És ben bé això", han admès l'Adrià i l'Eva. És supervivent perquè han "d'aprendre a viure", ha apuntat la també supervivent i terapeuta de 'Després del suïcidi', Anna Lara Carles. Ella també va perdre el seu germà i, arran de l'experiència, va decidir especialitzar-se en el dol per suïcidi: "Una mort per suïcidi no s'oblida mai, és una mort molt traumàtica".

L'important en una mort per suïcidi, ha apuntat Lara Carles, és "validar i acompanyar". L'Eva ha recordat com moltes persones li deien massa coses sobre avançar, però ella necessitava "viure aquell moment". Va ser quan va arribar a l'associació 'Després del suïcidi' quan va sentir per primera vegada que no havia de fer res. "La gent pensa que per ajudar s'ha de treure la tristesa, però s'ha de deixar que estiguin tristos i acompanyar", ha aconsellat la terapeuta. Els supervivents de suïcidi "necessiten parlar molt", crear una història, una vegada i una altra, i construir un relat d'un perquè que no han tingut.

Si en algun moment necessites ajuda, pots contactar amb el telèfon de l'esperança al 914 590 055 o al 717 003 717.