Els metges del futur, després del MIR: "Ens fa vertigen començar a treballar"

Barcelona

Dos anys de batxillerat, sis de carrera i un de MIR. Gairebé 10 anys entre apunts i llibres. Per endavant, quatre o cinc anys de residència en hospitals i Centres d'Atenció Primària. "Era un nen i volia ser metge. Més concretament, psiquiatre", ha explicat David Carrillo, el número 1 del MIR a Catalunya. Carrillo ha escollit dermatologia —l'especialitat més demanada— a l'Hospital Vall d'Hebron. "Vaig veure com la meva tutora s'implicava en els pacients, la manera com els tractava i vaig decidir-me", ha reconegut Núria Ballester, que ha triat Medicina de Família i Comunitària, l'especialitat menys triada.

Per primera vegada en quatre anys, a Catalunya, s'han omplert totes les places MIR. També les de família, una àrea en què els últims anys n'havien quedat moltes de buides. De fet, el Ministeri de Sanitat havia d'obrir una convocatòria de repesca per ocupar-les. Enguany, se n'han ofert 367 i s'han ocupat totes. El 2024 en van quedar 98 de buides, es va batre el rècord de places desertes. Aquesta vegada no n'ha quedat ni una. En total, sumant el conjunt de disciplines, a Catalunya, hi havia 1.931 places MIR disponibles.

Carrillo i Ballester han reconegut la duresa de preparar l'examen. "Va ser molt dur, però una vegada tens la plaça triada, el número no vol dir res", ha assegurat el MIR de dermatologia. Ballester, per la seva banda, ha reivindicat les històries darrere de cada número: "Hi ha situacions vitals, familiars i econòmiques complexes. No tothom hi accedeix a la primera". En aquest sentit, ha afegit: "Potser ens estem deixant grans metges i metgesses. No som números, som persones".

Als metges que els han ajudat en la seva formació, a aquells qui ensenyaran les futures generacions, els han demanat acompanyar els estudiants: "Sentir-te valorat durant les pràctiques, que se't dediqui temps, és molt important", ha dit Carrillo. En aquest sentit, Ballester ha demanat als futurs alumnes de medicina que "no tinguin por de preguntar".

Tots dos han reconegut tenir "vertigen" davant l'etapa que estan a punt de començar. "No sé com aguantarem 24 hores de guàrdia sense dormir", han reflexionat. Amb tot, s'han mostrat optimistes: "Tots els metges ho fan, així que suposo que ho aconseguirem".

"Els MIR han de veure que hi ha futur professional"

Des de la Junta de la Societat Catalana de Medicina Familiar, apunten a dos motius pel que fa a haver omplert totes les places: l'eliminació de la nota de tall i l'elecció de l'especialitat presencialment. El Ministeri de Sanitat ha eliminat enguany la nota de tall per accedir a l'especialitat volguda: "Era una reivindicació de moltes comunitats autònomes. Hi havia molts graduats que es quedaven fora sense poder triar plaça", ha explicat el vocal Jordi Mestres.

En relació amb Medicina Familiar i Comunitària, Mestres ha assenyalat que el problema no és que les places costin d'omplir, sinó que al cap de quatre anys els professionals vulguin incorporar-se allà on han fet la residència. "Han de veure que hi ha futur professional. Que tenen bones condicions laborals i que poden comptar amb certa estabilització", ha dit.

El gran repte, per a Mestres, és millorar la relació entre hospitals i Centres d'Atenció Primària. "És el desafiament més important a hores d'ara. Millorar la coordinació entre nivells assistencials", ha assegurat. El vocal de la Junta de la Societat Catalana de Medicina Familiar ha reconegut que, a banda, s'han de millorar les condicions laborals i repensar les guàrdies. Segons ell, seria una manera de retenir talent.