L'odissea de l'Afsana i l'Omar, una família de refugiats atrapada a Barcelona: "Ell no pot entrar al Pakistan, jo no puc entrar a l'Índia i ens deneguen l'asil"

Barcelona

L'Afsana és del Caixmir Lliure, la franja del Caixmir sota administració del Pakistan. El seu marit, l'Omar, és de l'Índia. Els dos estats fa dècades que estan enfrontats pel control d'aquesta regió muntanyosa de la frontera. L'Afsana i l'Omar tenen un fill i dues filles, tots menors d'edat. El conflicte polític i les amenaces de mort de familiars els impedeixen viure junts i segurs a cap dels seus països d'origen.

La seva única alternativa per no trencar la família va ser la fugida. El destí els va dur a Barcelona, on viuen des de finals del 2019. Tots cinc lluiten per aconseguir la protecció internacional i tenir la documentació que els permeti fer vida normal. Fins ara, però, el Ministeri els l'ha denegada, segons fonts properes, sense tenir en compte les raons humanitàries.

Tot i néixer a Abu Dhabi, l'Afsana va créixer i estudiar a l'Azad Caixmir (literalment "Caixmir Lliure") i té la nacionalitat pakistanesa. De jove, va tornar als Emirats Àrabs Units, aquest cop a Dubai, on va conèixer l'Omar, nascut a l'Índia. Des de fa gairebé setanta anys, els dos estats estan enfrontats perquè reclamen com a pròpia la regió del Caixmir.

Malgrat el conflicte, de joves, ni a l'Afsana ni a l'Omar els interessava gaire la política i el 2005 es van casar. "És un matrimoni que neix de l'amor", recorda l'Afsana. "La meva família no acceptava l'Omar i la seva no m'acceptava a mi", explica. "Jo només creia en l'amor i pensava que Dubai era un país segur", afegeix.

Ampliar

Cerrar

Tots dos vivien als Emirats Àrabs Units subjectes al sistema Kafala, que atorga poders als empresaris per donar visats i permisos de residència als treballadors migrants que contracten. En el seu cas, depenien de la germana de l'Omar, també originària de l'Índia, però que havia aconseguit la ciutadania emiratiana perquè s'havia casat amb un alt càrrec de l'exèrcit, segons l'Afsana, amb vincles amb la família reial.

L'Afsana i l'Omar van viure dotze anys a casa de la cunyada, que alhora era la persona més bel·ligerant contra el matrimoni indopakistanès. Durant aquesta època, van tenir tres fills, que tenen la nacionalitat índia. El fill gran, l'Hamad, que ara té 17 anys; la mitjana, l'Aisha, que en té 15; i la petita, la Reem, que en té 9.

"La meva família no acceptava l'Omar i la seva no m'acceptava a mi. Jo només creia en l'amor i pensava que Dubai era un país segur"

La pressió contra el matrimoni va començar a ser insuportable quan, a principis del 2019, l'Omar va tenir un accident laboral, que la parella assegura que va ser provocat per algú de l'entorn de la cunyada. Una caiguda d'unes escales va causar-li una forta contusió al cap i el va deixar amb un braç i una cama paralitzats. L'Omar explica que, des de llavors, viu amb un mal de cap constant i perd la memòria. Anys més tard, a Catalunya, un metge li ha reconegut una discapacitat del 73%.

El calvari per trobar un metge

Després de l'accident, la família va començar una cursa d'obstacles perquè l'Omar rebés la visita d'un metge. Com que a Dubai era massa car, l'Afsana va fer servir uns estalvis que tenia per anar al Pakistan. La seva cunyada els va deixar marxar amb la condició que els dos fills grans es quedessin amb ella com a garantia.

Els militars, però, van aturar l'Omar a la frontera i no el volien deixar passar. "Deien que era un espia indi que venia a aconseguir informació confidencial", relata l'Afsana. "Jo els deia que no, però no m'escoltaven". Al final, els van donar un permís de només quinze dies per anar a veure un doctor a Islamabad, però el doctor no els va saber dir què li passava a l'Omar.

El matrimoni va tornar a Dubai i va decidir buscar un metge a l'Índia. Aquest cop, els problemes a la frontera els va tenir l'Afsana. "L'ambaixada em va denegar el visat. Van dir que no era possible perquè jo venia del costat dels terroristes", assenyala. "Em van dir: 'No pots entrar a l'Índia, ni ara ni mai'", recorda l'Afsana. Una frase que li ha quedat gravada per sempre.

L'Omar sí que va poder entrar al país, acompanyat de la seva filla Aisha, que aleshores tenia amb prou feines deu anys. Els metges li va diagnosticar una malaltia neurodegenerativa provocada per l'excés de ferro, que acaba danyant el cervell.

"L'ambaixada em va denegar el visat. Van dir que no era possible perquè jo venia del costat dels terroristes"

La família es va tornar a reagrupar a Dubai, on la cunyada va intensificar els seus esforços per trencar el matrimoni. Va obligar l'Omar a cedir-li les accions de l'empresa d'electrònica que gestionaven conjuntament i va intentar que l'Afsana firmés els papers del divorci. "Ell se n'anirà a l'Índia amb els tres nens i es casarà amb una altra dona", explica l'Afsana, que li va dir la cunyada. "Em va pegar, em va estirar els cabells i fins i tot em va amenaçar amb un ganivet davant dels meus fills", recorda entre sanglots. "Em va dir: 'Si no signes els papers del divorci, et mataré i acabaràs enterrada al desert on ningú et trobarà'".

La fugida, l'única manera de viure junts

La família assegura que la policia de Dubai no va fer cas de les seves denúncies, gràcies a la influència de la cunyada. Aleshores, l'Afsana va parlar amb el seu germà, que també vivia a Dubai (ara refugiat al Canadà) i li va fer veure que la seva única opció de viure amb el seu marit i els seus fills sense témer per la seva seguretat era fugir a Europa. Li va aconseguir cinc visats suïssos. "El primer vol era cap a Barcelona i vam venir tots", explica l'Afsana. Van arribar el 21 de desembre del 2019 només amb la roba i els documents que duien a sobre.

"La meva cunyada em va dir: 'Si no signes els papers del divorci, et mataré i acabaràs enterrada al desert on ningú et trobarà'"

Sense diners per trobar un sostre, l'Omar, l'Afsana i els seus tres fills menors d'edat van dormir diverses nits al carrer. Han anat encadenant cases d'acollida, amb el suport de diverses entitats socials i ajuntaments. Van viure un temps a un alberg de Premià de Mar i ara viuen a un pis de protecció oficial a Barcelona, prop de la Sagrada Família. Mentrestant, l'Omar ha pogut començar un tractament, que ni al Pakistan ni a l'Índia li havien pogut oferir, per intentar frenar l'avenç de la seva malaltia neurodegenerativa.

Fonts jurídiques qüestionen la denegació del Ministeri

Durant aquests anys, amb l'ajuda d'advocats, la família no ha parat de demanar que se'ls reconegui com a refugiats perquè no poden tornar a viure junts ni a l'Índia ni al Pakistan. I també per raons humanitàries. Per la situació dels fills, que estan estudiant a Catalunya i han rebut tractament psicològic per l'estrès posttraumàtic derivat de la migració. I per la malaltia de l'Omar, que l'ha convertit en una persona totalment dependent. "No puc pensar amb claredat", explica. "Quants cops m'he volgut suïcidar? Penso en els meus fills i la meva dona i em vull suïcidar", crida entre llàgrimes. La seva dona i la seva filla mitjana l'escolten en silenci.

Ampliar

Cerrar

El Ministeri de l'Interior els ha denegat en dues ocasions tant l'asil com la protecció subsidiària. La darrera, el mes passat. Fonts jurídiques assenyalen, però, que la denegació no està ben fonamentada. Fins i tot, que hi ha errors i incongruències. Per exemple, diuen que està demostrat que l'Afsana és pakistanesa, però no que sigui de la regió del Caixmir Lliure. A més, asseguren que l'Afsana podria arribar a migrar i establir-se a l'Índia, una cosa que ella defensa que ja va intentar i que per la via legal li és impossible.

La intenció de l'Afsana és posar un recurs de reposició i, posteriorment, un altre recurs al contenciós-administratiu de l'Audiència Nacional. Mentre no es resolen, la família podrà tenir una documentació vàlida per viure a Barcelona. No volen ni pensar què faran si els deneguen definitivament la condició de refugiats. Ni l'Índia ni el Pakistan són una opció. Tampoc els Emirats Àrabs Units, tot i haver-hi nascut l'Afsana, perquè per tenir la ciutadania cal que un dels progenitors també la tingui.

Ampliar

Cerrar

"Els meus fills em diuen: 'Mare, aquest és el nostre país'", explica l'Afsana i recorda que s'han criat veient escenes de violència a casa de la seva tieta. El gran, en Hamad, està estudiant un grau mitjà d'informàtica i vol especialitzar-se en la ciberseguretat. A Catalunya li han diagnosticat autisme i asma greu. "Té molt estrès i necessita estabilitat", assenyala la seva mare. "Està il·lusionat per fer les pràctiques del cicle, però per fer-les necessita tenir la documentació".

La filla mitjana, l'Aisha, fa tercer d'ESO i vol estudiar el batxillerat científic. "Com que ja fa molts anys que estic aquí, estic molt acostumada a la cultura i no ho vull canviar. També tinc tots els amics aquí", explica. La petita, la Reem, fa quart de primària a la mateixa escola.

Amb llàgrimes als ulls, l'Afsana ensenya fotos i vídeos del seu poble, al Caixmir, que ha quedat destrossat per les bombes. Els ha gravat fa pocs dies el seu pare, que encara viu allà. Un bombardeig li va deixar part de la casa en runes.

Durant una setmana, l'Índia i el Pakistan van protagonitzar una escalada de violència a la frontera després que Nova Deli patís un atac terrorista atribuït a grups vinculats al govern d'Islamabad i respongués bombardejant territori pakistanès. El 10 de maig, els dos estats van acordar un alto el foc que, per ara, es manté de manera fràgil.