Què hi ha de cert de la llegenda del monstre de Banyoles i quins animals viuen a l'estany?

Ras i curt: no hi ha monstre. Hi ha cançons infantils i rondalles, i hi ha finals diversos a la llegenda del famós monstre que vivia a l'estany de Banyoles, però el que és clar és que no hi ha cap mena de ser màgic amagat a les profunditats. El que sí que hi ha són nombroses espècies d'animals i vegetació importants de preservar, tal com assegura la biòloga i divulgadora Evelyn Segura.

El de Banyoles és l'estany natural més gran de Catalunya, i també un dels més singulars des del punt de vista geològic i ecològic. L'Estany de Banyoles es va formar fa uns 250.000 anys, durant el període quaternari, a causa de processos tectònics i càrstics. A l'Alta Garrotxa, l’aigua de la pluja s’infiltra en el terreny format per roques calcàries, que són permeables. Aquesta aigua subterrània es mou cap al sud a través de canals i galeries naturals formats per la dissolució de la roca, un procés conegut com a carstificació. Quan aquesta aigua subterrània arriba a la zona de Banyoles, es troba amb un obstacle: la falla de l’Empordà. Aquesta falla separa dues zones: a l’est, un bloc de material impermeable que s’ha elevat, i a l’oest, el terreny permeable on es troba l’estany.

L’aigua no pot continuar horitzontalment perquè el material impermeable actua com una barrera. Així, l’aigua es veu obligada a pujar cap amunt, travessant les esquerdes i fissures del terreny fins a aflorar a la superfície, formant l’estany. Aquest procés també ha provocat enfonsaments del terreny, creant grans embuts coneguts com a dolines. La unió d’aquestes dolines ha donat lloc a la forma actual de l’estany, que recorda un 8.

La Ramona, una llegenda famosa

"La Ramona és una llegenda més recent però molt estimada", explica la biòloga. "Era una carpa mirall que va viure a l'estany durant més de seixanta anys, arribant a pesar 15 kg. Va ser introduïda durant la Festa del Peix de 1910, quan els nens i nenes van llançar peixos a l’estany. La Ramona es va fer famosa perquè els visitants li donaven cacauets, i es va convertir en una mena de mascota per als banyolins".

A l'estany s'hi han identificat més de 20 espècies de peixos, 200 d’ocells, i també amfibis, rèptils i mamífers. Una espècie molt especial: la nàiade Unio ravoisieri. És un mol·lusc d’aigua dolça molt fràgil, en perill d’extinció, i l’Estany de Banyoles és l’únic lloc de la península on encara es conserva i a la conca del Fluvià Viu enterrada al fons del llac i pot viure fins a 80 anys.

Un altre animal que neda pel fons és el peix sol. Aquest peix va ser introduït, no forma part de la biodiversitat autòctona, és originari de l'Amèrica del nord. A més dels seus vistosos colors, turquesa amb reflexos metàl·lics espectaculars, és un peix petit però agressiu. El mascle construeix un niu al fons i defensa els ous amb molta fermesa. més del 99% dels peixos de l’estany són espècies introduïdes, com la carpa, el peix sol, el black bass i la perca. A la nit, i ja en terra ferma, abunden granotes i gripaus que canten.

Que per cert... per què se li diu "estany" i no "llac"? Tot i que sovint s'utilitzen com a sinònims, hi ha algunes diferències entre un estany i un llac. "Un estany és una massa d'aigua relativament poc profunda i de mida menor, on la llum solar pot arribar fàcilment al fons, afavorint el creixement de plantes aquàtiques arrelades", explica l'experta. En canvi, un llac és més gran i profund, amb una estratificació tèrmica més marcada i una biodiversitat més diversa.

A Catalunya, el terme “estany” s’utilitza habitualment per designar masses d’aigua com aquesta, tot i que l’Estany de Banyoles és tan gran que sovint se’l considera un llac. La profunditat mitjana és de 14 metres; tot i que hi ha llocs on s'ha descobert embuts de surgència que arriben als 120m de profunditat.