Selecciona tu emisora

Ir a la emisora
PerfilDesconecta
Buscar noticias o podcast

Un impost a les segones residències, la mesura que s'obre pas entre els alcaldes de pobles turístics

SER Catalunya aborda amb una desena de municipis noves propostes de taxes per fer front als visitants durant l'estiu

Platja plena de turistes / GETTY

Platja plena de turistes

Barcelona

Els municipis turístics de Catalunya busquen fórmules per posar fre al turisme descontrolat. La gestió dels visitants en època de vacances s'ha convertit en un dels principals reptes de poblacions de la Costa Brava, acostumades a multiplicar fins a deu vegades la seva població en dies concrets de l'estiu. En municipis de la Costa Daurada o dels Pirineus, el que tensiona el veïnat son les segones residències, que també dificulten als ajuntaments la gestió dels serveis municipals.

Zona de sortides de l'aeroport del Prat / Albert Hernández

Zona de sortides de l'aeroport del Prat / Albert Hernández

Zona de sortides de l'aeroport del Prat / Albert Hernández

Zona de sortides de l'aeroport del Prat / Albert Hernández

En plena ratxa de rècord de viatgers a l'Aeroport del Prat, i quan ja queden lluny les restriccions de la pandèmia, el turisme brolla de mil fòrmules diferents i és una preocupació arreu de Catalunya. A les portes de la temporada alta, a la SER hem reunit una desena d'alcaldes i regidors de turisme de poblacions d'arreu del país per respondre la gran pregunta: com limitem el turisme? D'aquí n'han sortit tres grans propostes; impostos a les segones residències, taxes als visitants d'un sol dia, i tributs sobre l'activitat econòmica de comerços i restaurants en èpoques turístiques.

Un repte comú

El mapa del turisme a Catalunya és divers. La creu de la moneda la viuen municipis com Roses, on els serveis públics es veuen desbordats a l’estiu. El regidor de Turisme, Fèlix Llorens, admet que la població es multiplica i la pressió sobre serveis i infraestructures és difícil de sostenir: "Som 20.000 habitants empadronats, i a l'estiu podem arribar a ser 120.000".

Aquesta realitat xoca amb la dels territoris que no viuen el turisme com una amenaça. L'alcalde de Llavorsí, Josep Vidal, assegura que allà el turisme no és corrossiu, sinó una oportunitat: "Aquí dalt sempre ens hem conformat amb menys turisme, i així funcionem".

Un informador del Parc Natural del Cap de Creus donant indicacions. És un dels espais on ja s'ha limitat l'accés en època turística.

Un informador del Parc Natural del Cap de Creus donant indicacions. És un dels espais on ja s'ha limitat l'accés en època turística. / Ajuntament de Roses

Un informador del Parc Natural del Cap de Creus donant indicacions. És un dels espais on ja s'ha limitat l'accés en època turística.

Un informador del Parc Natural del Cap de Creus donant indicacions. És un dels espais on ja s'ha limitat l'accés en època turística. / Ajuntament de Roses

Tot i les diferències, la necessitat d’un millor finançament municipal és compartida. L'alcalde de Calafell, Ramon Ferré reclama “una millora en el finançament local” que ajudi als municipis "a solventar les despeses i increments de costos dels serveis". És en aquest context que sorgeixen noves idees de com recaptar més diners per controlar les externalitats del turisme.

Impost a les segones residències

Una de les propostes que s'obre pas és aplicar un impost addicional a les segones residències. L’alcalde de Vielha, Juan Antonio Serrano, defensa que aquells que només fan ús dels serveis municipals a l’estiu haurien de contribuir més: "Ens haurien de permetre als ajuntaments aplicar un nivell superior d'impostos. No seria com la taxa turística, en funció de si dorms o no, sinó una taxa lineal". Serrano considera que aquest és el fenomen que genera turismofòbia al Pirineu: "A Vielha no hi ha problemes quan els hotels són plens, sinó quan les segones residències estan llogades els caps de setmana".

La platja gran de Cadaqués plena de gent

La platja gran de Cadaqués plena de gent / ACN

La platja gran de Cadaqués plena de gent

La platja gran de Cadaqués plena de gent / ACN

A Cadaqués coincideixen amb el diagnòstic, però dubten del remei: "És veritat que les segones residències generen incertesa amb els serveis", considera el regidor de medi ambient, Ismael Vila, però dubta de les conseqüències d'anar "gravant sempre al turisme".

El debat està obert. Al Vendrell, l’alcalde Kenneth Martínez apunta que sí que caldria aplicar algun tipus de taxa, tal i com proposa l'alcalde de Vielha, però només en casos concrets: "Gravar específicament les segones residències em planteja dubtes, però sí que gravaria les segones residències que s'utilitzin com a activitat econòmica, encara que sigui només alguns dies de l'any".

En canvi, a Torredembarra, la regidora Jovita Baltasar descarta la mesura, perquè considera que al municipi molts propietaris de segona residència hi fan vida habitual, especialment els caps de setmana, durant tot l'any: "És cert que hem de regular els pisos turístics, però respecte les segones residències no".

Imatge d'una campanya publicitària del turisme familiar a la Costa Daurada

Imatge d'una campanya publicitària del turisme familiar a la Costa Daurada / Cedida

Imatge d'una campanya publicitària del turisme familiar a la Costa Daurada

Imatge d'una campanya publicitària del turisme familiar a la Costa Daurada / Cedida

Taxa als visitants d’un sol dia

Una altra idea que atrau l'interès d'alguns ajuntaments és cobrar una taxa als visitants d’un sol dia, a l’estil de Venècia. De fet, a Cadaqués, el regidor Ismael Vila assegura que no descarta aquesta via, tot i no tenir-la ara mateix sobre la taula: "Potser sí que haurem d'acabar aplicant la taxa".

A Tarragona, la regidora Montse Adan també reconeix el problema dels visitants d'un sol dia, sobretot de càmpings, que hi van a passar "només un dia dels tres o quatre que s'allotgen en algun càmping" d'una població propera, i per tant, no paguen impostos a la ciutat.

Venècia ja va decidir cobrar entrada als turistes que hi van a passar el dia

Venècia ja va decidir cobrar entrada als turistes que hi van a passar el dia

Venècia ja va decidir cobrar entrada als turistes que hi van a passar el dia

Venècia ja va decidir cobrar entrada als turistes que hi van a passar el dia

Tot i compartir la mateixa realitat que Cadaqués, a Roses, el regidor Fèlix Llorens ho veu difícil d’implementar per la seva complexitat filosòfica i logística. "És molt complex. Saber què és un turista no és fàcil. No entra al municipi amb una etiqueta al front. Algú d'una segona residència el consideres un turista, o no?", planteja.

Tributs per als comerços en temporada alta

Una tercera proposta —i la més polèmica— és la d’aplicar impostos temporals més elevats als comerços i restaurants durant els mesos de més facturació. És una mesura que només defensa de moment l’alcalde de Vielha, que argumenta que si els comerços es lucren amb el turisme, els municipis haurien de rebre’n part del benefici: "Quan hi ha tanta gent, el supermercat ven més menjar, la gasolinera ven més gasolina, el farmacèutic ven més, el paleta té més feina i pot cobrar més cara la hora. D'alguna manera els ajuntaments que vulguin haurien de poder cobrar una taxa", assevera Serrano.

Turistes mirant un mapa davant l'oficina de turisme de Vielha. ACN.

Turistes mirant un mapa davant l'oficina de turisme de Vielha. ACN. / ACN

Turistes mirant un mapa davant l'oficina de turisme de Vielha. ACN.

Turistes mirant un mapa davant l'oficina de turisme de Vielha. ACN. / ACN

La resta de la desena d'ajuntaments consultats per la SER encara no s’ho plantegen. L'alcalde de Llavorsí considera que "l'entremig" al que ha arribat el municipi, amb el nombre de visitants que hi van a fer esports d'aventura controlat, ajuda als comerços: "Hi ha molts serveis que funcionen gràcies a aquests visitants", diu Josep Vidal. I el mateix passa a Roses: "Els comerços i restaurants esperen als turistes per poder fer caixa", explica Llorens.

Les realitats són diverses, però les solucions hauran de ser segurament comunes. El turisme a Catalunya, tot i ser un motor econòmic clau, s’ha convertit en un repte de gestió per a molts municipis. L’arribada massiva de visitants, especialment durant els mesos d’estiu, tensiona els serveis públics, dispara els preus de l’habitatge i altera la vida quotidiana dels residents. Davant d’un model que molts consideren esgotat, els ajuntaments exploren fórmules per limitar els efectes del turisme desbocat i garantir un equilibri entre activitat econòmica i qualitat de vida.

Ferran Dalmau

Ferran Dalmau

Periodista i editor d'informatius. Societat, Barcelona, habitatge, turisme.

 

Directo

  • Cadena SER

  •  
Últimos programas

Estas escuchando

Hora 14
Crónica 24/7

1x24: Ser o no Ser

23/08/2024 - 01:38:13

Ir al podcast

Noticias en 3′

  •  
Noticias en 3′
Últimos programas

Otros episodios

Cualquier tiempo pasado fue anterior

Tu audio se ha acabado.
Te redirigiremos al directo.

5 "

Compartir