La Calòrica i el seu "aguanta'm el cubata"

Barcelona

Fairfly, Els ocells, De què parlem, Le congrés ne marche pas i fins i tot el salt a la pantalla amb la sèrie Sala Polivalent a 3Cat. Amb quinze anys, La Calòrica s'ha consolidat com una de les companyies més aplaudides del moment. I una de les que genera més expectativa. El seu últim muntatge arriba a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure on durant unes setmanes s'hi podrà sentir La brama del cérvol. O no...

Sobre fer teatre polític

'Una experiència única en un marc incomparable'. Una parella interpretada per Xavi Francés i Esther López intenta salvar el seu matrimoni a un hotel al bell mig de la Vall Fosca. Allà coincideixen amb dos empresaris decidits a especular i turistificar amb tot el que es trobin, i amb un grup de creadors escènics convocats per discutir sobre el teatre polític per transformar la societat. Tot molt senzillet. "Sempre parlem de temes que ens importen, que ens travessen o que ens estan passant. Aquest cop el que estava sobre la taula era la crisi, aquest altiplà on arribem de: tenim quaranta anys, hem assolit unes certes bases, hem anat posant banderes... però és això el que volem? Aquesta serà la nostra vida per sempre?", explica l'actriu. "Tot aquest teatre que fem que diuen polític, ens qüestionem si realment serveix d'alguna cosa. A en Joan Yago (dramaturg de l'obra) el conviden arreu a fer xerrades sobre això i està molt bé, però dius què fem aquí tan tranquils quan hi ha guerres obertes per tot el món?", es pregunta Francés. Tot queda farcit amb un sentit de l'humor marca de la casa que, com relaten ells mateixos, és el mecanisme que els uneix.

L'aire nou

Mel Salvatierra i Oriol Casals són les noves incorporacions d'una peça de sis intèrprets i alguns personatges més. Ella interpreta una jove creadora escènica amb ganes i empenta per canviar les coses que es confronta amb dues vaques sagrades de l'escena catalana carregades de batalletes. "A molts processos teatrals soc la nena, i mira que ja tinc trenta anys", comenta l'actriu. "Tots som una barreja d'aquests personatges. Amb el de la Mel ens hi reconeixem de quan vam començar i intentàvem entrar dins aquest ecosistema teatral que tan difícil és", diu López. Tot i que la primera setmana d'assaig va costar aterrar, Salvatierra ho ha viscut com una gran oportunitat. "Hi ha moltes coses que s'ajunten. És la Sala Gran del Lliure, les pressions de sentir si estaré o no al nivell, el text és complicat... i que em triessin a mi, perquè en podrien haver agafat una altra", afirma.

Els cubates

És precisament aquest gest d'obrir les portes de casa per deixar entrar cares noves el que creuen que els salva. "Som molts, som set persones i hem anat equilibrant els egos entre actors, dramaturg i director. Treballem junts a nivell de companyia on tots som socis, però a la sala d'assaig hi ha jerarquies, evidentment. És tot això el que hem intentat mantenir aquests quinze anys", apunta Francés. I la cosa no s'atura, al contrari. Amb cada projecte semblen anar a més. "És la frase de sujétame el cubata. És no posar barreres a les coses, sinó deixar volar la imaginació i fer-ho junts, que és complicat però també hi ha molta teràpia", afegeix López. La brama del cérvol va vendre el 70% de les entrades setmanes abans de l'estrena. Saben que l'expectació pels seus espectacles és màxima ("quina responsabilitat!", diuen), però ho viuen amb la tranquil·litat de qui sap que no es pot agradar a tothom. Seran al Teatre Lliure fins al 22 de juny. I recordeu: només hi ha una cosa pitjor que la gent de teatre; la gent que no és de teatre.