Conduir 25.000 quilòmetres fins al Japó: "L'endemà d'arribar vaig plorar tres o quatre vegades"

Barcelona

Després de dos mesos i mig, 35 països i 25.000 quilòmetres, en Fabio Belnome (@volatadipeluca) ha arribat per fi al Japó. La seva aventura va començar el 16 de març amb l'objectiu d'anar des de Catalunya fins al Japó conduint un Fiat Marea del 98; travessar Europa i tot Àsia dormint en aquest cotxe que també ha estat casa seva. I durant aquestes setmanes ho ha anat compartint tot, dia a dia, a les seves xarxes socials: els països que anava coneixent, la gent que s'anava trobant i els entrebancs que deixaven als seus milions de seguidors inquiets per saber què passaria amb el 'Marea' —que ja és famós arreu del món—.

Quan Belnome va trepitjar terra japonesa tot va ser massa nou, se sentia "desubicat" i no va ser fins a l'endemà, que es va despertar davant d'un 7-Eleven i li van dir bon dia en japonès que va ser conscient que estava al Japó: "Aquell dia vaig plorar tres o quatre vegades". Això ha estat aquest cap de setmana després d'un viatge que ha fet pràcticament dins del cotxe, tant de dia com de nit. Ho explica des de Nagasaki, on ha fet una parada per descansar. Ara explorarà la part més rural i natural del Japó, l'objectiu i el 36è país d'aquesta aventura.

El camí

L'acompanyant més fidel de Belnome ha estat el seu cotxe, el 'Marea' com ell l'anomena. A ell sempre li han agradat els cotxes, i ja tenia un canal a xarxes sobre ells. Va comprar el seu 'Marea' de segona mà, per 900 euros, i va decidir demostrar que podia anar fins a Noruega. Això va ser l'any passat, amb la idea de desballestar-lo una vegada arribés al país nòrdic. Però va agradar tant el seu viatge que va decidir portar el 'Marea' al següent nivell: "Si hi ha gent que agafa ferris per anar a Mallorca, vaig pensar que també n'hi hauria al Japó". Dit i fet.

Malgrat tot, el camí no va ser fàcil. Ja el primer dia va tenir problemes amb el motor, que s'havia sobreescalfat, i també durant tot el viatge s'ha anat trobant amb fallades que ell sol no podia solucionar: "Jo de mecànica no en tinc ni idea". El pitjor moment va ser quan 24 hores abans de sortir de Rússia, se li va trencar el carter: "S'havia d'arreglar sí o sí, a Rússia no es juga amb els visats". Era un divendres de pont, estava tot tancat. El seu mètode, però, ha estat infal·lible: "Somriure i demanar ajuda". I així ho va fer perquè els dos nois que va conèixer i amb qui va fer una cervesa aquella nit van utilitzar els seus contactes, i així va poder marxar amb el seu 'Marea', tal com havia planejat.

De fet, el que més ha sorprès Belnome és "la bona gent" que s'ha trobat a tot arreu: "Tothom et vol ajudar i vol el millor per tu sempre". Un exemple d'això és l'Iran. Un país on tenia por d'arribar, en gran part perquè tothom l'havia espantat molt parlant-ne malament, però quan va arribar es va trobar molt bon ambient i grans persones que el van ajudar amb tot el que va necessitar. De fet, aquesta gent que s'ha anat trobant ah estat clau per "carregar la bateria social" que era baixa després d'hores i hores sol davant el volant.

També l'ha ajudat molt compartir el viatge a les xarxes socials, on el més demanat ara mateix és el 'Marea' travessant Sud-amèrica. De moment, Belnome només pensa en què farà aquesta nit: "Seguiré la carretera mentre plogui, no hi ha pla, el que trobi serà benvingut". De tot el viatge, Belnome es queda amb la bona gent i l'orgull de la seva família, que han estat allà dia a dia. La intenció una vegada acabat és tornar a Barcelona, però una cosa és clara: "El 'Marea' no morirà al Japó". I volatadipeluca ja s'està preparant.