Emoció compartida per debutar al Primavera Sound, amb La Casa Azul i la Llum

Barcelona

Ja fa 25 anys que la música de La Casa Azul fa ballar al públic en festivals i concerts d'arreu de Catalunya, mentre que només en fa tres que la Llum s'estrenava a la primera edició d'Eufòria de TV3 i poc després treia les seves pròpies cançons. Però tots dos tenen una cosa en comú i és que aquest any debuten al Primavera Sound, el festival més massiu de Barcelona. "On està la querella?", es pregunta la Llum, que no es pot creure que sigui la primera vegada de Guille Milkyway sobre l'escenari del Primavera.

Ho fan el primer dia de festival, per obrir portes i per tots dos és una data marcada al calendari: "Quan passes molts anys i et quedes calb, que passin coses com aquestes molen", ha reflexionat Milkyway. El cantant de La Casa Azul fa anys que trepitja els escenaris i, en un món on la música "s'associa molt a allò teenager", poder "començar una cosa de nou és emocionant". Per la Llum ha estat tot un repte preparar una actuació per un escenari tan gran, amb totes les especificacions tècniques que requereix: "Hem volgut estar a l'altura". I ho farà al lloc on s'havia visualitzat —i s'havia proposat— la jornada inaugural. És per això que, amb el seu equip, han preparat un espectacle inspirat en l'obertura dels Jocs Olímpics del 92.

Cantar no és suficient

"Fa 30 anys només tenia credibilitat si sabies tocar un instrument o si cantaves d'una altra manera, ara va més enllà, és una actuació", ha reflexionat Milkyway. Recorda com abans a Espanya no es feia cas de les propostes musicals que sortissin del guió, cosa que no passava a altres països com el Regne Unit, Estats Units o Japó: "Si et treies els pantalons i feies voltes, apostaven perquè això brillés". Ara ha canviat aquesta perspectiva i ha passat a ser "clau la projecció de l'artista".

La Llum ho té molt clar: "Són els valors que poses sobre l'escenari per explicar la teva figura artística". Milkyway ha lloat la determinació de la Llum que, "com a artista projecta de manera molt clara aquesta fantasia", cosa que a ell no els passava als inicis: "Era l'antítesi". Per sort, el també productor musical ha "treballat molt amb autoajuda" per poder-se projectar com a artista, per portar cap a fora les fantasies que tenia dins. En aquest sentit, per la Llum el més important per fer-ho és "envoltar-se de persones creatives" que la facin créixer i enfocar-se en allò que vol ser.

Allò que no és negociable

La Llum acaba de començar i pensar en el futur és complicat, però té molta confiança en saber jugar les seves cartes: "Estem començant a veure artistes queer, d'expressions dissidents, en grans festivals, penso que potser no hi ha hagut cap artista que sigui com jo". En aquest sentit, també hi ha una part de dificultat, com "construir un camí fet a mida i adaptar-se als mitjans convencionals", allò que ja està fet, sense oblidar el públic propi: "Jo faig música per les meves nenis que van a l'Apolo i a veure'm moure el cul". I tot plegat s'ha de combinar de "la manera més harmònica possible" perquè tingui continuïtat i sentit com a artista.

Milkyway li ha recordat que hi ha "la cosa innegociable" que és al que es deu un artista, allò que "surt d'una part del cor o de l'ànima" i que si desapareix, ja no val la pena dedicar-se a la música: "Podries arribar a viure d'això, però seria com treballar a una oficina". És per això que el consell és mantenir-se fidel a la raó per la qual un és artista, i no renunciar-hi pels números.