Per què quan estem nerviosos ens ve descomposició?
Entre els consells que recomanen els experts hi ha la respiració: "La clau ha de ser mantenir aquesta proporció"

Per què quan estem nerviosos ens ve descomposició?
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Avui comença la Selectivitat a Catalunya. 44.000 joves s'examinen al llarg de tres dies i el més "normal" segons els experts, és notar nervis. "Perquè és una situació important, extraordinària, i és esperable que s'activi el sistema nerviós central", comenta Yolanda Martínez, psicòloga, en declaracions al programa Aquí Catalunya. Els nervis tenen moltes formes, explica, i les alteracions fisiològiques es noten al moment: hi ha qui sent un nus a l'estómac, una certa pressió al pit o haver d'anar al lavabo. Són canvis fisiològics que vénen de l'ansietat, per aquesta activació del sistema nerviós central, si s'activa, el cos ho nota de moltes maneres diferents.
"Els nervis són bons" reclama Martínez, perquè en un grau òptim poden ajudar a la concentració. Haver dormit malament el dia abans d'un examen, "són els nervis els que permetran que es mantingui despert el cervell". El problema, com tot, ve quan aquests nervis són extrems i generen l'efecte contrari, és a dir: impedeixen estar concentrats, no deixen entendre per exemple els enunciats de les PAU. És aleshores quan s'han d'activar recursos.
Entre els mecanismes que existeixen per rebaixar el nivell de nervis, la psicòloga defensa el poder de la respiració: "sempre la portem a sobre, no ens cal res més, es pot fer en qualsevol moment i es pot repetir els cops que calgui". Com ha de ser aquesta respiració? L'exhalació, més llarga que la inhalació: si comptem tres segons agafant aire, s'ha d'arribar als cinc o sis quan es deixi anar. D'aquesta manera s'evita la hiperventilació.
Un altre sistema pot ser aplicar la racionalitat. "A vegades val la pena parar a pensar en els símptomes cognitius: preguntar-nos i saber veure quins pensaments ens passen pel cap", es refereix als pensaments negatius, aquests pensaments intrusius que l'únic efecte que tenen és posar el cos encara en més alerta: "Pensaments com 'suspendré', 'em quedaré en blanc' o similars són els que mantenen activa l'ansietat". Pensar-hi, ser-ne conscients, racionalitzar-ho en rebaixa el seu impacte, explica.
Entre el 15 i el 25% dels estudiants experimenten nivells elevats d'ansietat abans de presentar-se a un examen. I en el cas d'un tan decisiu com és la selectivitat, aquesta sensació es generalitza encara més. Durant els tres dies que duren les proves el nerviosisme es va manifestant en diferents moments, i cal ser conscient que és normal.
L'any 2024 el 97% dels estudiants que van fer les PAU van aprovar, amb una mitjana de 6,7. La mitjana d'accés a la universitat es va situar en un 7,276. Pot ser útil recordar aquestes dades davant la por al fracàs, i, sobretot, respirar




