Cristina Plazas: "A les dones madures no ens han escrit papers, però som pur foc"

Barcelona

"Quan era una nena, per mi el luxe eren els abrics de pell, els vestits de nit i les mansions a la vora del mar. Més endavant, vaig creure que consistia a portar una vida d'intel·lectual. Ara em sembla que consisteix també a poder viure una passió per un home o una dona". Annie Ernaux acabava així el llibre Pura passió, i amb la mateixa frase culmina el monòleg adaptat i dirigit per Lucia del Greco. L'actriu Cristina Plazas es torna a posar a la pell de l'escriptora francesa en una reposició de l'obra que ha estat protagonista d'aquesta temporada. Estrenada al Teatre Akadèmia, ara s'instal·la a la Sala Atrium de Barcelona.

Una decisió

Des del record, l'obra repassa la relació que va mantenir la mateixa Ernaux amb un home casat, més jove que ella, i que va convertir la seva vida en una espera constant. "A les passions tots embogim. Si has estat apassionat per alguna persona, el raciocini l'has d'apartar. Ho deia Subiela (director): el personatge enamorat va a un pam per sobre de terra. Comences a mirar la vida a partir dels ulls de l'altre, i Annie Ernaux ho explica molt bé", afirma Plazas. No moure's de casa o evitar utilitzar l'aspiradora per no perdre's la trucada. El dietari de l'autora és exhaustiu i inclou cada detall d'un desfici que va durar un any. "Llegint-lo veus que ella vol viure intensament aquella passió per poder definir què és. Analitzar-la, disseccionar-la, explicar-nos-la i a la vegada explicar-se-la a ella mateixa. És volgudament obsessiva", diu l'actriu que ho ha llegit gairebé tot de l'escriptora francesa.

La mecànica de l'amor

La posada en escena és un dels components que més destaquen del projecte. Amb una serra elèctrica i un vestit ignífug, Plazas desmunta peça per peça un motor que l'acompanya, la provoca i la controla en certs moments. "És una bogeria que té bastant sentit. El tio està obsessionat amb els cotxes, amb la velocitat, i l'autora parla de quan el sent arribar a la porta de casa i quan el sent marxar. Entre aquests dos moments és quan passa tot el que ella vol que passi a la vida. El cotxe ens donava l'oportunitat que fos un cor i és el que jo he de disseccionar per entendre la mecànica de la passió". Una passió que la domina, però ella resisteix. "La visió de la Lucia era molt clara, i és que pot explicar aquesta història perquè ja la té superada. Aquesta fredor robòtica de quan li expliques a algú que has estat enamoradíssim i pots fins i tot tenir sentit de l'humor. De dir: jo feia això? No és el mateix parlar el dia següent que tres anys després", comenta.

Hey

"Hay veces que es mejor querer así", cantava Lola Flores versionant el Hey de Julio Iglesias. Per l'actriu, la passió i l'enamorament valen la pena sempre. I no només per una altra persona, sinó en tots els àmbits de la vida. "Jo tinc una feina molt fotuda. És inestable, mai tens res segur. Porto 35 anys treballant i no he tingut mai un moment on poder calmar-me. Però vaig a assajar a les 4 de la tarda a l'agost amb una calor tremenda i ho faig amb il·lusió. Això no té preu". Tenir un equip apassionat al costat ho facilita tot. El vestuari de Pau Aulí i el moviment de Lorena Nogal guarneixen una obra on la complexitat del personatge és el focus de tot. "Les dones són com els homes; el que passa és que no ens han escrit mai. Si ens escriu un home sempre som romàntiques, esperem... doncs no. Hi ha una altra part de nosaltres que és pur foc", assenyala. Cristina Plazas, que tornarà al TNC interpretant una ballarina catalana que va triomfar a París al segle XIX, serà a la Sala Atrium fins al 22 de juny.