"El trencament de la cadira de Van Gogh és una negligència del museu"

Barcelona

A vegades voler treure la millor fotografia possible pot tenir greus efectes. És el cas d'un turista que, buscant aquesta instantània, va destrossar una cadira feta de cristalls Swarovski. Es tracta de l'obra anomenada "cadira de Van Gogh" de l'artista Nicolla Bolla. Es trobava en una exposició temporal al "House Museum Palazzo Maffei", a la ciutat italiana de Verona.

El mateix museu ha difós les imatges gravades per les càmeres de vigilància que hi havia a la sala. Al vídeo es pot veure com una parella de turistes es volen fer una foto amb la cadira. Primer la dona s'acosta i fa veure que s'asseu però sense arribar a asseure-hi. Després canvien el rol i és ell qui passa a fer-se la foto, però anant més enllà, i seient completament a la cadira. Aquesta es trenca immediatament, i ells marxen de l'escena sense donar l'avís.

El museu ha difós les imatges per conscienciar als turistes

Els fets van tenir lloc aquest abril, i el museu ha decidit difondre ara les imatges per conscienciar als turistes. Això diuen en el post d'Instagram que han penjat comunicant-ho "Hem decidit no limitar-nos a explicar el que ha passat. Volem convertir aquest episodi en una oportunitat de reflexió i conscienciació. Perquè l'art no només es veu. S'estima. Es protegeix". Això és una pràctica cada cop més freqüent als museus, per l'afany de molts turistes d'aconseguir la millor foto i la més original.

Alberto Velasco, professor de legislació i tutela del Patrimoni artístic Universitat de Lleida ha explicat a l'Aquí Catalunya a qui cal atribuir la responsabilitat de l'incident. No dubta, "això és una negligència del museu". Explica que els qui, com ell, treballen o han treballat a un museu "des del minut 1 que veiem les imatges sabem que la culpa és del museu". A la mateixa publicació del museu s'explica que els turistes van aprofitar el moment en què els vigilants havien marxat. "Aquí està l'error", apunta Velasco, "els vigilants de sala no poden marxar mai d'una sala on hi ha visitants".

Velasco també critica que la protecció que hi havia ja era deficient. "Veient la infraestructura al volant de les obres queda clar que és insuficient", apunta. Explica que la cadira "no es podia presentar museogràficament de la manera que estava". Apunta al fet que faltaven elements dissuasius com una catenària, o fins i tot haver-la presentat sobre una petita plataforma que actués com a element dissuasiu.

"Vaig sospitar si l'artista hauria contractat a la parella"

Si ens fixem en el significat artístic de l'obra, el que ha passat resulta encara més irònic. Velasco explica que Nicolla, autor de l'obra, és un artista conceptual amb un perfil peculiar. La seva principal ocupació és de cirurgià oftalmòleg. "Aquestes peces materialitzades amb cristalls formen part del seu discurs artístic". El que es posa de manifest és la dicotomia entre el luxe i la pobresa interior, així com la fragilitat de les coses. "És la sublimació absoluta de les seves teories artístiques" apunta Velasco. De fet, afegeix que ell fins i tot va sospitar si l'artista hauria contractat a aquesta parella.

No és el primer cop que passa: trobem molts casos de turistes que traspassen els límits

No és el primer cop que passa una cosa així. Hi ha diversos casos en què un turista ha fet malbé una peça. Un exemple és el que va passar fa dues setmanes al Museu del Mausoleu de l'Emperador Quin Shi Huang, a la ciutat de Xi'an. Un turista de 30 anys va ser detingut després d'ingressar sense autorització a una de les foses que alberga als famosos guerrers de Terracota, fent malbé dues figures mil·lenàries.

Un altre cas va tenir lloc l'any 2022 quan un turista va trencar voluntàriament dues estàtues als Museus Vaticans, després que la institució vaticana li negues una trobada amb el Papa Francesc. L'home va tirar a terra dos bustos romans exposats a una de les sales, i immediatament després va ser posat a disposició de les autoritats vaticanes. Altres víctimes de turistes que sobrepassen els límits han estat el Coliseu Romà, el camp de concentració Auschwitz-Birkenau o el Museu d'Art de Denver.

Velasco també ha explicat un cas curiós que va tenir lloc al Museu de Bolzano, a Milà. Va tenir lloc fa 10 anys, quan el museu va acollir una presentació artística de dues artistes conceptuals. Van realitzar una instal·lació a una sala que es deia "On anirem a ballar aquesta nit", i estava plena del que representava ser les despulles d'una festa. La sorpresa va ser quan la dona de la neteja va arribar l'endemà, i assumint que realment eren restes, va agafar tot i ho va llençar a la brossa.

"La cadira probablement tindrà una assegurança clau a clau"

S'obre la incògnita de qui assumirà la responsabilitat, Velasco explica que tot depèn de la pòlissa que tingui el museu contractada. "Acostumen a ser molt potents, amb una responsabilitat civil molt forta" afegeix. En el cas d'aquesta cadira el més probable és que l'artista i el museu tinguessin l'assegurança clau a clau, "que és que la peça està assegurada des del moment que es despenja de la paret de l'artista, arriba al museu i torna a casa de l'artista". Hi ha casos en què els museus ja tenen estipulat a les seves condicions d'ús que els visitants es fan responsables dels danys que causin durant la seva visita.