Ser sensesostre en la Barcelona del turisme: "Frustra saber que hi ha 1.400 persones dormint al carrer i edificis buits"

Barcelona

Són les set i tres del matí, ja ha sortit el sol al barri de la Barceloneta i comença a apretar la calor. A la plaça Charles Darwin, a prop de l'Hospital del Mar, s'hi barregen els joves que tornen de festa, els turistes que surten dels hotels de luxe, els runners més matiners i els qui s'han passat la nit apostant al Casino.

A la Barceloneta avui també hi ha la Fundació Arrels, que ha reunit una desena de voluntaris per començar el que seran tres dies d'enquestes a peu de carrer a les persones que hi viuen. La Barceloneta és un dels barris considerats "calents" de la ciutat i els voluntaris pentinaran el barri amb l'objectiu d'establir una conversa i conèixer la realitat d'aquestes persones que dormen al ras.

Son un total de 5.000 les persones sensellar a Barcelona. D'aquestes, 3.000 s'allotgen en recursos públics i privats, unes 500 viuen en assentaments, barraques o locals en desús i 1.400 dormen al carrer, segons la Fundació Arrels. Una entitat que avui comença tres dies d'enquestes per aprofundir en la realitat de la gent que viu al ras. Els voluntaris es fixen en les cantonades, els caixers automàtics, entrades d'edificis i de garatges amb l'objectiu de trobar-se una persona en situació de sense llar per establir un diàleg i tenir més informació de la seva realitat.

Apropar-se i parlar

A la plaça Charles Darwin hi ha set voluntaris capitanejats per l'Eva. Ella va començar a treballar amb Arrels ara fa tres anys quan, un dia tornant de la feina amb el cotxe, va sentir que encara calien 200 voluntaris per recompte de la següent nit: "Recordo parar el cotxe i inscriure'm allà mateix". Es va presentar el següent dia al punt on la van citar i recorda estar tota la nit comptabilitzant persones sense llar, fins i tot quan va acabar el torn va seguir amb un altre grup. Es va sentir a casa i des d'aleshores no ha parat de treballar amb la fundació.

Avui és la que coordina aquests voluntaris, alguns d'ells amb experiència, com l'Ainhoa, que el bagatge li diu que avui a banda de passar calor, també hauran de fer cor fort per escoltar tot el que els explicaran: "Trobarem històries fortes i doloroses, però que s'han de conèixer perquè també són veïns i veïnes de Barcelona". Altres, però que s'estrenen, com el Gerard, que fa dies, explica, que rep "instruccions i indicacions sobre com actuar".

Els voluntaris han d'apropar-se amb calma i un to suau, "estan a casa seva", acotar-se a l'altura de la persona, moltes de les quals encara estan dormint, i començar a preguntar: "Si no volen contestar, no passa res, respectem el silenci", aconsella l'Eva. El més important, és saber com estan de salut i registrar tant les malalties com si aquestes s'estan atenent: "L'objectiu és reportar les situacions que no estan ateses".

Viure al carrer

L'hora escollida per fer les enquestes no és aleatòria. A les set molts encara dormen o s'estan despertant i, per tant, són localitzables. Més tard ja no hi hauria ningú. "S'aixecaran i hauran de recórrer la ciutat per amagar les seves coses, esmorzar o dutxar-se", expliquen les voluntàries. Una rutina que fan a peu, caminant entre 19 i 20 quilòmetres cada dia.

Allà hi ha el Younes, originari del Marroc i provinent d'Alemanya. "Jo tinc tres fills a Alemanya i la meva dona està casada amb un altre home", diu. No vol parlar, segueix, perquè si no plorarà. És pintor, però ara no treballa tampoc demana, explica, li fa "vergonya", ni roba: "preferiria tallar-me la mà". Fa un any que viu al carrer i el que més mal li fa és estar lluny de les seves filles. Ara comparteix espai amb un home que ha trobat que és del seu poble. Fa tres dies que es coneixen, però han fet equip: "Al carrer hi trobes de tot, gent bona i dolenta, cadascú amb la seva història". Com el Mohamad, que només fa una setmana que viu al carrer, després de no haver trobat feina: "Ja sabeu que és complicat", admet. Ara tots dos començaran a caminar i al vespre tornaran cap allà, a dormir i tornar a començar.

La feina que fan avui els voluntaris d'Arrels els ajudarà, però l'Eva lamenta que també "els crearà moltes expectatives" que seran impossibles de complir: "El que volen és feina, però no arribem a tot". Això frustra l'Eva, que si pogués "faria una revolució" perquè hi ha "1400 persones dormint al carrer i edificis buits". Una vegada calmada, però torna a la realitat a fer "el que es pugui amb el que hi ha", i torna a la feina.