Les cases d'Ana Obregón, Els Javis, Cristiano i els Beckham: luxe o horterisme?

Barcelona

Un dels aspectes més comentats dels famosos són les seves cases. Ocupen portades i omplen pàgines senceres. Però no sempre perquè siguin especialment maques o ben fetes arquitectònicament parlant. En molts casos s'acosten a la fina línia entre luxe i horterisme, i massa sovint la superen. Per això, hem barrejat arquitectura i premsa del cor. La Carlota Casanova, arquitecta, i la Lorena Vázquez han vingut al programa Aquí Catalunya a fer aquesta classificació.

Els 10 punts del luxometre de la Carlota Casanova

La Carlota Casanova ha començat exposant el seu luxometre, el seu decàleg per distingir si una casa és hortera o es manté luxosa.

1. El primer punt que senyala és la ubicació. "És important que la casa estigui lligada al lloc de la ubicació", explica, "ens poden preguntar si aquesta casa que està al Penedès, per exemple, podria estar a Miami Beach".

2. La segona qüestió a tenir en compte és si hi ha coherència entre l'interior i l'exterior. "Si et compres una masia del segle XVIII a l'Empordà, però a dins és un loft de Nova York... alguna cosa grinyola" avisa Casanova.

3. El tercer punt ja s'endinsa en l'interior de la casa, concretament en la decoració i l'art. "T'has de deixar assessorar", adverteix, "aquesta gent té una obligació amb la societat".

4. El quart punt també va lligat: els llibres. Una casa buida, sense llibres, "fa por". Però hi ha dos escenaris pitjors: qui posa els llibres al revés només perquè es vegin les pàgines; i els que compren només les tapes, sense les pàgines.

5. Cinquè punt: la il·luminació. Casanova adverteix del perill d'abusar dels llums led. "No és obligatori posar-ne a tot arreu".

6. La sisena qüestió en què ens hem de fixar és si la casa té quelcom genuí. "Ja que tens diners, molestat a buscar alguna especial," demana Casanova, "però sense confondre genuí amb original, no cal".

7.El setè és més una mania de l'arquitecta: els sofàs no poden tocar les parets. "S'han de deixar els 25 cm de rigor".

8. El vuitè punt és potser el més comú: abusar del color blanc. "És un color meravellós, però molt perillós", adverteix. És molt difícil que no acabi agafant un vessant perillosament horteresa, insignificant o "insípid".

9. El següent senyal per detectar l'horterisme és si cal fer servir la paraula "vibes" o "vibres" per definir la casa. "Si no la pots definir per la jerarquia dels espais o per l'estil dels mobles, i necessites recórrer a aquesta paraula, malament" explica Casanova.

10. I, darrer punt, i molt simple: si la casa té Budes, automàticament queda clar a quina categoria s'ha d'encabir. I no és a la de luxe.

Un cop desplegat aquest catàleg, la Lorena Vázquez i la Carlota Casanova l'han posat en pràctica per analitzar les cases de diversos famosos.

Ana Obregón

Casa seva està ubicada a la Moraleja, una urbanització de Madrid. La façana està feta de maons, té dues plantes, porxo i piscina. La Lorena explica que "la urbanització la va crear el seu pare, i li va regalar la casa". La casa té l'interior tot blanc, amb molt marbre, molta polipell, tons daurats i estampats d'animals. "És dels noranta tot, passat de moda" afegeix Casanova. "No pots ser rica i tenir una màquina d'aire acondicionat penjant de la façana", continua apuntat l'arquitecta. El veredicte en aquest cas és molt clar: hortera.

Els Javis

"Els Javis han assentat un precedent", comença dient Casanova. Es tracta de dues persones amb molta visibilitat que han contractat a uns arquitectes "que fan bona arquitectura i són un bon exemple". Casanova recomana també fixar-se en quin tipus de revistes apareix la casa: si és al Lecturas o al Hola, ja és indicatiu de cap a on es decantarà al luxometre. Aparèixer a revistes com "Architectural Digest" ja canvia, i és el cas de la parella. Una llibreria espatarrant, bons materials, espaiosa, molta llum i "ben posada". Amb aquests elements, totes dues es posen d'acord a posar-li l'etiqueta de luxe.

Cristiano i Georgina

Entre tots els immobles que té la parella, la que han analitzat ha estat La Finca, a Madrid. Aquesta casa té tots els tòpics exposats per la Carlota Casanova, "si mires d'entrada ja veiem un Buda enorme". També es pot veure blanc brillant per tot arreu, daurat, leds integrats. Tot i que els mobles no toquen la paret (punt a favor), "la casa està com si no l'haguessin acabat de moblar", apunta l'arquitecta. Així que aquesta casa cau al mateix sac que la d'Ana Obregón: hortera.

Els Beckham

"Es nota que estan molt ben aconsellats", explica la Lorena. "És gent que ha sabut gaudir de cada etapa de la seva vida". I casa seva ha tingut coherència amb cada moment vital. "De joves sí que es podien permetre una casa hortera" explica Casanova, "però ho veus i es respira a icones de la moda". Classifica casa seva com bucòlic pastoril o luxe clàssic. "Ells són una escenografia meravellosa", diu Casanova, però la Lorena apunta que "li esteu donant un glamur que potser només tenen 8 hores al dia". Tot i això, aconsegueixen entrar a la categoria de luxe.