50 anys de Tiburón: La pel·lícula que va catapultar Spielberg
Analitzem aquest clàssic amb el redactor en cap de la revista Fotogramas Roger Salvans
50 anys de Tiburón: La pel·lícula que va catapultar Spielberg
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
El 20 de juny de 1975 es va estrenar Tiburón, la pel·lícula que va llançar la carrera de Steven Spielberg, però que va estar a punt d’enfonsar-lo. "El rodatge va ser horrorós, havia de durar 55 dies i van acabar sent 155", explica Roger Salvans redactor en cap de la revista Fotogramas. Només feien una o dues preses al dia, perquè ningú els havia informat de les problemàtiques que hi hauria a alta mar. Tot i això, Spielberg assegura que "van perdre" la guerra del rodatge, però van guanyar la de les taquilles. Tiburón va ser la pel·lícula més exitosa de 1975 i la que va donar pas a l'era dels blockbusters. El cartell, amb un tauró gegant, és avui una icona del cinema.
La idea no va sorgir de Spielberg. El periodista Peter Benchley va escriure una novel·la sobre un tauró que atemoria una ciutat costanera als Estats Units. El llibre va arribar a mans de Richard Brown, un dels productors de la pel·lícula, que va reclutar el director.
En un principi, l'equip es pensava que existien els "domadors de taurons", i que podrien dirigir els taurons de la mateixa manera que es fa amb els dofins. Però com que això no era possible es van construir tres taurons mecànics: “Van fer tres versions, una oberta per la dreta, una oberta per l’esquerra i una altra que estava sencera pels plans que atacava i es veia de davant”. Tots tres es deien Bruce, en honor a l’advocat del director. Però els problemes tècnics van aparèixer de seguida quan els van posar a l'aigua salada i van deixar de funcionar.
L'últim gir creatiu va ser que el tauró no aparegués fins a la darrera mitja hora de pel·lícula. Aquesta decisió va acabar sent una de les claus de l'èxit, ja que, tal com comenta Salvans "fa molta més por" allò que el públic imagina que allò que el públic veu. La música també va ocupar un paper fonamental: "Sense la banda sonora tota la psicologia de la pel·lícula no hagués funcionat de la mateixa manera". 50 anys després, les dues notes pensades per John Williams continuen tenint la mateixa força.
