A quina edat comencen els nostres records?

"Els records que tenim són selectius, i ho són molts cops d'una època de la vida. O sigui, recordem molt bé el final de la infantesa, i, sobretot, els 20 o 25 anys", ha explicat Pablo Villoslada, cap del servei de neurologia de l'Hospital del Mar, en una entrevista a l'Aquí Catalunya. El neuròleg assegura que la majoria de records que conservem són els d’una època feliç. “Els records sempre estan molt associats a qüestions emocionals, de sentiments”, ha afirmat.

Pel que fa al moment en què comencem a col·leccionar memòries, Villalosada ha afirmat que acostuma a ser entre els quatre i els sis anys; i ha assenyalat, també, que a mesura que ens fem grans, acostumem a romantitzar els records que tenim de la nostra infantesa: "El nostre cervell fa una edició i fa que les memòries de quan érem petits siguin més maques o més especials del que probablement eren".

En referència als casos més extrems, en què s’han viscut experiències traumàtiques, el doctor ha advertit que alguns records poden patir "bloquejos" com a resposta de la reacció emocional, però que es poden fer servir tècniques, per separar el que és "el record en si mateix" del component emocional. "El nostre company de psiquiatria fa una tècnica amb moviments oculars per despistar i provocar l'evocació de la memòria sense que el component emocional surti".

També ha apuntat que entre totes les tècniques que es fan servir: "la música és molt potent per recuperar records"; i ha incidit que és una bona eina per treballar situacions traumàtiques en un procés terapèutic.