"Si ells confien en mi, em dona seguretat per fer coses de les quals jo no em veig capaç"

Cornellà de Llobregat

"No estava gens bé a l'institut. No hi anava, i quan ho feia no prestava gaire atenció perquè no m'agradava gens estar allà. Vaig repetir curs, em van proposar fer un horari reduït, però ni així. Quan anava a classe feia el que em donava la gana. No m'agradava gens. M'estressava molt ser-hi allà."

"Jo sempre suspenia cinc, vuit, set matèries. Quan començava el trimestre pensava, va, em posaré les piles, em feia el propòsit d'estudiar. Però després veia que no servia de res. Així que anava a l'institut, jugava a l'ordinador amb un amic i ja està".

Així parlen la Tania (16 anys) i el Chams (15 anys) dels seus records als respectius instituts on estaven matriculats per estudiar secundària. Sota la mirada còmplice del seu tutor actual, els joves parlen de l'institut com un espai on no encaixaven i on anaven únicament per obligació. Buscant una alternativa, la Tània va sentir a unes amigues parlar de l'escola El Llindar, un centre de noves oportunitats ubicat a Cornellà de Llobregat que des de 2004 ha atès prop de 8000 joves d'entre 14 i 25 anys que intentaven reenganxar-se al sistema educatiu.

"Aquí no ens sentim inútils"

"Les meves amigues em van explicar com anava, i jo vaig parlar amb la directora del meu institut per tal que m'enviessin aquí", explica la Tània. Això va ser fa un any, i la jove creu que la van encertar. S'ha incorporat a l'itinerari de l'aula taller, que permet als alumnes graduar-se en secundària i al mateix temps anar provant diferents itineraris professionals. "A banda que som menys gent, això no és només anar a classe, seure i escriure. Fem més coses."

En Chams, en canvi, va arribar al Llindar a proposta del claustre del seu institut. I d'entrada la idea no li va agradar gens. "Al carrer els amics em deien, no hi vagis allà. És una merda. No hi ha gent bona, no aprendràs res. Però porto aquí tres trimestres, sense suspendre res. Fem mecànica, fusteria, també hi ha mates i altres coses." El Chams insisteix que no és fàcil, que ningú li està regalant res i destaca que la clau són els professors que s'hi ha trobat. "T'ajuden a fer el canvi. M'han ajudat a estudiar bé, a calmar-me perquè jo em moc molt, ric i parlo molt. Abans quan em posava a escriure, de seguida em cansava. Ara puc escriure tot el que vulgui".

El Jesús té 18 anys, va arribar a Catalunya procedent de República Dominicana amb 15 anys i només va estar 4 mesos a l'institut. Venia amb un bon expedien acadèmic, explica, però incorporar-se tant tard a les aules i sense saber parlar català, de seguida va veure que no podia seguir el ritme. "Em vaig adonar que aquí l'educació està més avançada que al meu país i amb el català, se'm feien difícils fins i tot les matemàtiques". A l'aula d'acollida on el van ubicar tampoc va trobar la manera de tirar endavant. "Arribava tard a classe perquè no entenia res, no m'explicaven res i no aprenia. No m'agrada sentir que soc un inútil, que perdo el temps. I això era el que feia a classe, només parlava amb companys. Dels quatre amics que vaig fer allà, tres van anar a escoles d'adults i un altre es va posar a treballar com va poder, però cap de nosaltres ens vam graduar en ESO."

Com la Tània, Jesús va arribar al Llindar aconsellat per uns amics. Va fer els tràmits d'inscripció i va iniciar l'itinerari de restauració, que l'ha portat a fer pràctiques en diferents empreses. "M'ha canviat la vida" explica, posant l'accent sobretot en l'acompanyament personal que ha tingut per part de tot l'equip docent. "Aquí donen a cadascú el que necessita. Si mai tens un problema, sempre trobes algú que t'escolta i això fa que la teva càrrega sigui més lleugera."

1000 noves places d'FP bàsica el pròxim curs

Tània, Mayeline o Xiomara són només tres dels noms concrets darrere l'estadística de l'abandonament prematur (percentatge de la població de 18 a 24 anys sense formació postobligatòria de primer nivell) que el 2024 es va situar al 13,7%. A Catalunya tres de cada 10 joves es despenja de l'educació obligatòria en el pas de tercer a quart d'ESO. Són uns 3000 alumnes que cada any desapareixen del sistema educatiu sense haver obtingut el graduat de secundària i pels que, a hores d'ara, hi ha una oferta limitada d'itineraris que els permetin reenganxar-se al sistema educatiu.

Un d'aquests itineraris és el dels cicles formatius de grau bàsic, pensat per alumnes que cursen tercer o quart d'ESO i que tenen dificultats per seguir el ritme dels seus companys. Aquest itinerari està molt consolidat a altres CCAA, però a Catalunya és encara minoritari: el darrer curs es van oferir només 1250 places, totes públiques, en aquesta modalitat. Una xifra que segons reconeix el mateix govern català no dona resposta a tots els alumnes que potencialment ho necessitarien.

Per això ha anunciat la creació, en els pròxims tres anys, de 2000 places més, començat aquest pròxim curs per 500 de nova creació a centres públics i 500 més que es concertaran amb centres privats en el marc d'un pla pilot que tindrà una durada prevista de dos anys i que permetrà triar "un màxim de 25 centres educatius privats".

A l'hora de triar els centres privats concrets es prioritzarà aquells que ja tinguin experiència en programes de lluita contra l'abandonament escolar perquè la intenció és aprofitar la seva expertesa per crear un model que després sigui reproduïble i que millori els resultats de l'actual xarxa d'FP de grau bàsic.

Segons dades d'Educació dels prop de 700 alumnes matriculats a primer d'FP de grau bàsic el curs 23/24, només un 70 % va passar a segon curs. I només un 43% va acabar el grau bàsic, que a més d'una formació pràctica els permet obtenir també el graduat en ESO.

Amb la posada en marxa d'aquest pla pilot, Educació pretén millorar aquestes dades, especialment la del percentatge d'alumnes que obté la titulació i que segons la memòria del pla pilot hauria de superar el 55%