L'advocat dels moderadors de contingut de Meta: "No hi ha hagut suport psicològic ni psiquiàtric pels treballadors"

Barcelona

Un grup de 29 treballadors dedicats a la moderació de contingut a Facebook (Meta) a Barcelona ha presentat una querella criminal col·lectiva contra la multinacional, per danys psicològics derivats de la seva exposició constant a contingut extremadament pertorbador, concretament per un delicte continuat contra els drets dels treballadors, un altre de lesions greus per imprudències greus i un tercer contra la integritat moral.

La denúncia, pionera a Espanya, reclama una indemnitzacióde 150.000 euros per persona, però, segons ha explicat Francesc Feliu, advocat dels denunciants al programa Aquí Catalunya, el principal objectiu és fer visible "un problema estructural dins del món tecnològic". Aquesta querella col·lectiva "reflecteix el problema que hi ha en general a les xarxes socials. Ja no és un problema d’una persona o de dues, sinó que és una mostra que el col·lectiu està afectat”, afirma l’advocat.

Els treballadors revisaven entre 350 i 450 publicacions de forma diària i, d'aquestes, entre un 20 i un 40% contenien imatges de gran violència. Estaven exposats vuit hores al dia, amb només cinc minuts de descans per hora i, sovint, havien de visualitzar els vídeos pràcticament sencers per decidir si infringien alguna norma de la plataforma. “No és normal que una persona estigui amb més de 400 publicacions diàries. No és normal que hagin de veure un vídeo pràcticament sencer, si en els primers tres minuts ja veuen que l'han d'eliminar de la xarxa”, lamenta Feliu.

L'advocat explica que els treballadors necessitaven suport psicològic i psiquiàtric per part de l'empresa. Però no el van trobar. Moltes van acudir a la Seguretat Social i "la majoria van ser diagnosticades amb trastorns d'ansietat i d'estrès posttraumàtic (TEPT). Molts d'ells estan de baixa durant llargs períodes de temps, de més de vint mesos, i esperen que la Seguretat Social els reconegui una incapacitat laboral. "És gent que no pot tornar a treballar. Gent que ha tingut intents de suïcidi o està en centres psiquiàtrics de dia", explica.

Feliu atribueix la problemàtica al model de negoci de Meta: "Subcontracten a altres serveis perquè els hi facin aquesta feina bruta i llavors el que passa és això". Per solucionar-ho, l'advocat defensa que cal un reconeixement legislatiu específic: "S'ha d'aplicar una llei pròpia. No hi ha una altra solució. Ara mateix, només es pot protegir el treballador a través d'una denúncia i un conveni col·lectiu que reconegui aquest tipus de feina".