Toni Soler denuncia una campanya per evitar que 'Parenostre' triomfés als cinemes

Barcelona

Amb seixanta anys acabats de fer, Toni Soler ha repassat la seva trajectòria vital i professional en el programa. El periodista, guionista i productor ha compartit reflexions sobre la seva infància, la seva passió per la música, els seus inicis a la ràdio i la televisió, i com viu sense estar en la primera línia mediàtica.

Un dels punts centrals de la conversa ha estat la seva darrera incursió al cinema amb Parenostre, una pel·lícula que mostra com el llegat de Jordi Pujol va quedar tacat després de la confessió sobre el seu delicte fiscal. El productor ha comentat que la pel·lícula ha tingut un curt recorregut en els cinemes i explica que s'han trobat problemes pel camí: “És una pel·lícula que hem fet amb una campanya molt xula, però també hem hagut de fer front a campanyes molt xules perquè la gent no la veiés”. Soler ha explicat que el film ha rebut crítiques des de tots els sectors: "La gent més partidària de Pujol deia que anava contra ell i contra Catalunya, i la gent, diguem-ne del PSC a la dreta, deia que el blanquejava".

Soler també ha reflexionat sobre el seu canvi de ritme professional. Després de deixar la primera línia televisiva, continua molt actiu des de la seva productora Minoria absoluta: "Ara faig el que vull, quan vull. Ja no em ve de gust fer riure per obligació". Aquesta nova etapa li permet gaudir del contacte amb el públic, però sense la pressió diària de l’actualitat.

El productor també ha parlat de com va començar estudiant la carrera d'història i com els seus inicis en el món del periodisme van ser gràcies a Ràdio Ciutat de Badalona fent informatius i retransmetent partits del Club Joventut de Badalona. D'allà va fer el salt al periodisme polític i, més endavant, als programes d'humor en televisió. Malgrat això, el productor assegura que els moments més divertits sempre han estat els que ha viscut a la ràdio: "Divertir-me, divertir-me, amb Minoria absoluta, a RAC1, a la ràdio. Vull dir, fer-me pipí a sobre, rient, això només allà. Perquè la ràdio és molt boja, i a la tele has de mantenir el control".

Soler també ha parlat de com ha canviat la seva relació amb l’humor amb el pas del temps: "Amb l'edat també valores que no cal estar rient tota l'estona. A vegades, la simple pau d'estar tranquil i bé amb tu mateix és més bo".

Finalment, el periodista ha parlat del Polònia, que l’any vinent celebrarà vint anys en antena, i com han sabut mantenir-se amb èxit. "És un petit miracle. Crec que hem fet bé la feina d'adaptar el contingut de la televisió lineal a les xarxes socials i mantenir l’interès de noves generacions", ha dit. També ha destacat la complexitat logística del programa, que sovint parodia fets d’actualitat el mateix dia que succeeixen: "És una cadena de treball que ens ha costat molt de temps organitzar-la bé, i ara funciona com un rellotge".

Les cançons de Toni Soler:

• 'Afterglow' de Genesis
• 'Concert num.1' de Tchaikowsky
• 'Respect' d'Aretha Franklin
• 'Love Shack' de B-52's
• 'The Whole of the Moon' de The Waterboys
• 'In My Life' de The Beatles
• 'Inici de Campana' de Maria del Mar Bonet
• 'Dancing With the Moonlit Knight' de Genesis