De què depèn que ens surtin els queixals del seny?

Barcelona

Durant molt del temps els queixals del seny han estat considerats com un destorb sense gaire utilitat. Investigacions recents han començat a desmentir-ho, i apunten que podrien tenir un valor mèdic significatiu. S'ha descobert que al teixit polpar d'aquests queixals hi hauria cèl·lules mare, i que, per tant, podrien ser una possible font de material biològic.

Baptieste Chailan, odontòleg, ha explicat a l'Aquí Catalunya que aquest és un avenç molt significatiu, ja que "és més fàcil èticament, perquè són dents que no tenen cap ús". El procediment per extreure aquestes cèl·lules té un baix risc i és poc invasiu, i pot garantir que siguin de major qualitat i viabilitat, a diferència de les que ja trobem a la majoria dels teixits adults, com la medul·la òssia. "Això ens permet crear noves cèl·lules i diferenciar-les per poder solucionar problemes específics" indica Chailan. Un altre avantatge que ofereix és que "la seva conservació és molt més fàcil que la de les cèl·lules d'embrions o de la placenta".

"La tendència és que els queixals del seny desapareguin"

Chailan també ha explicat de què depèn que ens surtin aquests queixals, i la resposta és molt simple: és una qüestió evolutiva. Antigament, aquests queixals sí que complien una funció, ja que la dieta estava formada per coses dures. Però la mandíbula ha anat decreixent, i molta gent ja no té espai pels queixals.

"La tendència és que desapareguin o que surtin en posicions que causen problemes", adverteix. Com que els queixals han perdut el seu component útil cada cop sortiran menys. Chailan apunta al fet que a les persones que no els surten els queixals podrien estar més evolucionades. Aquest fenomen és conegut com a Agenèsia dels queixals del seny (absència congènita d'una o més dents).

"Si prenem el cafè amb canya se'ns engroguiran menys les dents"

Una altra qüestió que genera dubtes és la força real de la mandíbula. Freqüentment es diu que si féssim servir tota la seva força ens podríem trencar les dents. I Chailan confirma que la força d'aquesta part del cos és molt gran, "però com que hem evolucionat tenim més autocontrol", detalla. La potència màxima de la mandíbula és d'entre 1.200 i 1.300 Newtons. "Si ho comparem amb un gos petit, la seva potència màxima és la meitat", assenyala Chailan.

Pel que fa a la pasta de dents, més enllà de tots els tipus que podem trobar, Chailan apunta que l'únic que recomana és "evitar les pastes que blanquegin, això no és real". Aquestes pastes poden resultar abrasives, ja que treuen capes d'esmalt. "Provoca danys a llarg termini, tot i que les dents semblin més blanques", adverteix. Finalment, Chailan ha donat un consell pels consumidors de cafè. "Si prenem el cafè amb canya se'ns engroguiran menys les dents".