Iolanda Batallé: "Els abusos de poder en llocs de treball venen de persones que no saben gestionar inseguretats"
L'escriptora, editora i periodista acaba de publicar 'Valenta com tu. La nostra vida sencera és un #MeToo', on relata abusos patits al llarg de la seva vida

Iolanda Batallé (Barcelona, 1971) és escriptora, editora, periodista i directora de la llibreria Ona del carrer Pau Claris de la capital catalana. Acaba de publicar 'Valenta com tu, la nostra vida sencera és un #MeToo', un assaig on trenca el teu propi silenci. Un silenci de molts anys i diverses agressions, abusos, tant psicològics com físics. Al llibe fa un repàs des que és ben petita fins a l'actualitat. Li han passat a ella, però també a persones del seu entorn. Ha vingut aquest diumenge al 'Tot és comèdia' a presentar-nos-el.
Si Iolanda Batallé ha d'anomenar algú valent, la primera persona que li ve al cap és la seva àvia. Al llibre, aquesta àvia és molt present... De fet, "tots els llibres que he escrit, d'alguna manera parlen d'ella", reconeix l'autora. Batallé també es descriu com una dona valenta, "amb pors i inseguretats com tothom". Afegeix que el que sempre intenta és que la por -"de la qual se'n parla poc, i totes en tenim, com és d'esperar tenint en compte la història"- no aturi a ningú de fer res. "Som valentes, perquè malgrat les pors i les amenaces, nosaltres tirem endavant. La victòria -que no sé si veurem mai- serà el dia que no hàgim de ser valentes, sinó simplement viure", reflexiona.
Pilarín Bayés va definir aquest assaig com "com una història d'aventures, on la protagonista guanya perquè està viva i no odia", una descripció que a l'autora li agrada destacar. El que explica l'assaig de Batallé "són realitats que passen a moltes dones", i la victòria és, segons diu, "no odiar; que no ens robin el somriure militant". La llavor del llibre va ser el 25 de novembre passat -dia internacional contra la violència de gènere-, quan l'autora va voler compartir a xarxes tres situacions d'abús que havia patit a la seva vida. "El que més em va impressionar van ser les tantíssimes dones comentant i explicant històries encara pitjors", recorda.
"D'alguna manera, em va sortir a raig escriure aquest assaig i amb la voluntat de trencar silencis", explica. Perquè de violències "n'hi ha moltes, i les petites i mitjanes a la feina, a la família, institut... aquestes que aparentment són menors també maten; hi ha dones que s'acaben suïcidant per això", comparteix.
Iolanda Batallé adverteix al començament del llibre que explicarà la història dels abusos, però que n'hi ha que encara no es veu capaç de compartir. "Crec que part de la lluita i del respecte és que cada dona comparteixi quan vol i pot compartir", defensa. Aquest llibre "és només una gota d'un oceà d'una xacra que patim tots, inclosos els homes, que tenen un paper clau: la crida a trencar silencis és també cap a tots els aliats, serà tots junts els que puguem canviar aquesta xacra". Aquest text del que parla és de la por "i de pors mal gestionades".
Al llibre explica algunes situacions en què la protagonista i autora ha patit por, des de situacions al Marroc, a Braga però també a casa, a Barcelona. Són pors que ha patit per exemple amb un professor de teatre que va demanar als alumnes que es despullessin perquè ell els tocaria; o la por que va viure en ser perseguida per un grup de nois beguts a Braga, que li cridaven pel carrer que la violarien; o la por de ser amenaçada per un cap amb missatges i presentant-se a l'hotel on s'allotjava ella. "Els abusos de poder en llocs de treball venen de persones amb poder que no saben gestionar inseguretats", relata.
"Tenim tot el dret a sentir ràbia, a estar-ne fartes", sosté. "Jo si anés amb pistola, tornaria sense bales a casa" bromeja, per això la meditació l'ajuda molt, i a més fa 20 anys que dirigeix equips i per tant "he de controlar la màquina primera que soc jo". El que passa és que té molt clara una premissa: "Les emocions negatives no sumen, no ajuden als altres ni a una mateixa". Ha fet molt de treball introspectiu, ho té detectat: "el cos, quan sents odi, ràbia, fàstic... no està bé. Per tant, la feina d'un mateix implica eliminar-les. No vol dir no sentir-les, clar que sí, però després s'han d'eliminar perquè si no, no suma".




