Són les cuines cada cop més petites?

Barcelona

"En 25 anys no hi haurà cuines". Aquesta és la predicció que feia el president de Mercadona, Juan Roig, en una roda de premsa, en la que va presentar els resultats de la cadena de supermercats l'any 2024, amb un benefici net de 1.348 milions d'euros. Que cada cop cuinem menys a casa és un fet. Segons dades del Ministeri d'Agricultura el consum de plats preparats s'ha multiplicat per cinc. Segons el mateix ministeri el consum d'aliments a les llars espanyoles ha disminuït un 10,3% en els darrers 20 anys.

La mida de la cuina no només depén de com mengem, també "té a veure amb el preu del metre quadrat"

Davant d'aquestes dades, una pregunta que sorgeix és: i les cuines què? L'arquitecta Carlota Casanova ha explicat què podem esperar d'aquest espai, quan sembla que cada cop es cuina menys. En primer lloc, apunta a la perspectiva d'urbanitat i la falta d'espai. "El fet que la cuina sigui més gran o més petita no només depèn de com mengem, també té a veure amb el preu del metre quadrat", puntualitza. "Hi intervenen una sèrie de paràmetres econòmics i socials".

En un inici Casanova diu que no estem anant a tenir unes cuines més petites. "Tot depèn d'amb quin moment ens comparem" afegeix. Cal mirar enrere, al segle XV, quan apareix la cuina entesa com un espai en si mateix. A poc a poc va agafant un espai propi, i el menjador no apareix fins al segle XVIII. "Tenir espais únics per cada ús és una cosa evolutiva, ha anat canviat com ho hem fet nosaltres".

Una de les tendències en cuines és el concepte d'espai obert, al que cada vegada "hi anem més". Casanova ho atribueix a una qüestió econòmica i de metres quadrats, "si tens una casa gran la cuina anirà tancada, si és més petita els espais es barrejaran i hauran de ser més petits". Els principals detractors d'aquest estil de cuina (com és el cas de la cuinera Maria Nicolau) al·leguen que deixa olor per tota la casa i que pot trencar el moment de concentració mentre es cuina.

Cuines comunitaries per combatre la manca de temps

Una altra opció és la que defensa l'arquitecta Anna Puigjaner, la tesi de "kitchen less houses", és a dir, cases sense cuina. Més que l'eliminació de la cuina, el que defensa aquesta idea és la professionalització d'aquest espai. Una opció és tenir cuines comunitàries als edificis, cosa que ja passava al segle XIX. L'objectiu és "viure millor i tenir més temps lliure". També permetria una socialització més àmplia. La cuinera Maria Nicolau afegeix que "només hi ha dues idees que compten amb l'aval de tota la comunitat científica". La salut depèn de menjar casolà, i de fer-ho acompanyat. Per això la idea de cuines comunitàries guanya força.

Una altra dona pionera en aquest camp va ser Margarete Schütte-Lihotzky, primera arquitecta austríaca. Va treballar en disseny d'habitatge, especialment de social. En el projecte que es va anomenar "la cuina de Frankfurt" va mantenir entrevistes amb ames de casa, perquè li expliquessin quines eren les necessitats que tenien. El resultat va ser la ideació d'espais petits on poder reduir el treball domèstic i disposar de més temps lliure. Es va avançar a la seva època, alliberant a les dones i donant-los més temps, dissenyant cuines prefabricades i produïdes en sèrie. Entre els elements que va incorporar s'hi trobaven una finestra per aportar llum i calor, un tauler de treball i elements que facilitaven la seva neteja.