Dagoll Dagom reclama a Collboni un lloc per exposar el vaixell de Mar i Cel

Barcelona

L'històric comiat de Dagoll Dagom arriba aquest diumenge amb l'última funció de Mar i Cel al Teatre Victòria. La companyia baixa definitivament el teló, però ho fa amb unes xifres espectaculars de més d’un milió i mig d’espectadors que han vist el musical. Després de més de 50 anys de trajectòria, Joan Lluís Bozzo, director de la formació, ha assegurat en una entrevista a l’AquÍ Catalunya que “ara ja sí que dius que ja està. Ja no hi ha escapatòria”.

Tot i que la formació ja es va acomiadar oficialment fa un any al Festival Grec, Bozzo ha admès que el veritable final arriba ara. I ho fa amb la reposició del muntatge més icònic de la seva història: Mar i Cel, estrenat el 1988 i refet en fins a tres ocasions sense alterar-ne mai la trama. “És molt poc freqüent que un espectacle aguanti quatre dècades. D’això n'estem molt sorpresos i contents”, ha dit Bozzo.

El futur del vaixell de Mar i Cel

El vaixell de Mar i Cel és un element escènic central i icònic. Mentre no s'ha representat al teatre, ha estat, durant uns anys, exposat al Museu Marítim de Barcelona. Amb tot, segons ha explicat el director de la companyia, aquesta ja no és una opció. El vaixell no pot tornar-hi: "Ara em sembla que ja no és possible perquè no entra dins dels seus plans". A partir d'aquí, Bozzo ha fet una crida directa a l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni: "A veure si aquesta entrevista serveix perquè ens ofereixi un amagatall".

Dagoll Dagom té clar que no vol llençar-lo ni tampoc deixar-lo tancat en un magatzem invisible a la ciutat. L’objectiu és que aquesta peça emblemàtica pugui quedar exposada perquè la ciutadania la gaudeixi com a part del patrimoni cultural de Barcelona. "No volem haver-lo d’emmagatzemar més temps. Això també ho hem de finiquitar. La nostra idea era deixar-ho tot organitzat i tancat”, ha reconegut Bozzo, deixant entreveure que, amb el final de la companyia, es tancaran els espais físics on han emmagatzemat els materials durant aquests anys.

El comiat d’una generació

Bozzo ha mantingut l’humor: "Potser d'aquí a 25 anys fem un retorn. Aleshores estarem en uns estats una mica lamentable vista l’edat que tenim ara". El director ha descartat rotundament embarcar-se en un altre musical: “Sempre et queden coses a fer, però ara ja no em sento amb forces. És una feina molt aparatosa. Com a mínim requereix un any de preparació i un any de representació i jo ja no estic preparat per això”.