La justícia dona la raó a Eduard Sallent i avala la convocatòria d'Interior per fer-lo major dels Mossos

Barcelona

El jutjat contenciós 8 de Barcelona ha donat la raó al Departament d'Interior i al comissari Eduard Sallent i avala la convocatòria del Govern per nomenar-lo major dels Mossos d'Esquadra, el rang més alt dins la jerarquia del cos policial. I ho ha fet no una, sinó dues vegades. En dues resolucions a les quals ha accedit la Cadena SER, el jutge rebutja les demandes del Sindicat Autònom de Policia (SAP) i de l'Associació Professional de Comandaments de la Policia Catalana (COPCAT) que van posar de forma separada contra la forma en la qual es va publicar i executar la plaça de major dels Mossos, que fins ara només ostenta l'actual director de la Policia, Josep Lluís Trapero.

El procés que havia de fer major al comissari Eduard Sallent està aturat des de l'estiu passat pel jutjat, que va dictar mesures cautelars, arran de les dues demandes que ara, finalment, ha rebutjat. Les dues sentències, però, no són fermes i un dels sindicats ja hi ha presentat recurs. Un cop hi hagi resolució en ferm, l'actual Departament d'Interior heretarà la pilota calenta, ja que malgrat l'avís del jutjat, Sallent va cursar el curs de major a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

El jutge s'agafa a la discrecionalitat del càrrec de lliure designació

Tots dos sindicats denunciaven "vulneració dels principis d'igualtat, mèrit, capacitat i transparència". El SAP afegia que "la convocatòria no havia estat publicada a l'oferta pública d'ocupació" i criticava "la falta d'un òrgan col·legiat com a garant" així com el "deure d'abstenir-se de la decisió del director general de la policia [Pere Ferrer]". En la seva demanda, el COPCAT acusava l'administració "d'incórrer en desviació de poder atès que es fonamenta en criteris polítics".

El jutge rebutja els arguments de les dues entitats policials i es remet a la discrecionalitat de la naturalesa del nomenament: "Els càrrecs de lliure designació són càrrecs públics que es cobreixen a través d'un sistema discrecional, basat en la confiança i no en la competència per mèrits. Són càrrecs d'alta responsabilitat; no són llocs que es cobreixin a través de promoció interna".

Els demandants criticaven que la convocatòria, que creien feta a mida per l'ex cap del cos, no incorporés els requisits valorats pel càrrec, com sí que es demana en altres processos d'ascens també discrecionals, com el de comissari. En les dues sentències, però, el jutge discrepa i considera que la convocatòria defineix com a requisits: tenir "la condició de funcionari de la categoria de comissari" i "satisfer la taxa d'inscripció".

L'associació de comandaments criticava que abans de nomenar el comissari Eduard Sallent, només poques hores abans que el Govern quedés en funcions, es fes una entrevista als candidats, que el magistrat admet que "no figurava a la convocatòria". No obstant això, creu que "podia ser exigida" de forma sorpresa "per tal de fonamentar l'informe". "Una entrevista als aspirants és un mitjà de reconeixement de competència i de mesura d'aptituds", escriu. Per demostrar-ho, afegeix que quan l'altra candidata, la comissària Alícia Moriana es va queixar, el Departament d'Interior va dir-li "no era una prova i que era voluntària".

La sentència descarta desviació de poder

En resposta al recurs del SAP, el jutge conclou que "en tractar-se d'un càrrec de lliure designació no és necessari que [la plaça de major] s'inclogui en l'Oferta Pública de Treball" ni "exigeix un òrgan col·legiat". En aquest sentit, tots dos sindicats critiquen que fos l'anterior director de la policia, Pere Ferrer, qui designés al nou major tenint en compte que el candidat escollit era una persona de la seva confiança i amistat, a més del seu subordinat directe. Segons el jutge, però "la dependència jeràrquica no és causa d'abstenció segons la llei".

De fet, el magistrat descarta, com apuntava el COPCAT, que en la convocatòria hi hagués una desviació de poder. El sindicat argumentava que, amb el nomenament de major al comissari Eduard Sallent, el que pretenia Interior era blindar el comissari en la figura de cap dels Mossos d'Esquadra. El jutge, però, no hi veu inconvenient: "És clar que la voluntat de l'Administració és iniciar el procés que acabi amb un nou cap del cos. Això no és cap desviació de poder sinó, ans al contrari, el compliment estricte de la finalitat de provisió del lloc que persegueix la convocatòria".

El magistrat és conscient de les anomalies dels nomenaments a dit. "Es podria plantejar la qüestió sobre si el sistema de lliure designació és adequat per a la provisió del lloc de major (i per extensió, a altres llocs de comandament del cos). Però és el legislador el que ha optat per aquest sistema", es justifica. "La bondat de la tria" del sistema de lliure designació "i les disfuncions que genera excedeixen de la potestat jurisdiccional", conclou.

El SAP recorre: "La discrecionalitat no empara l'absència de motivació"

Un dels dos sindicats ja ha recorregut contra la decisió davant l'Audiència Provincial. El SAP accepta el marge de discrecionalitat en la convocatòria i elecció del candidat, però recorda que la decisió ha de ser motivada "com a garantia que no és arbitrària". "L'Administració ha de donar una explicació raonable", afegeix, "no pot limitar-se a invocar genèricament una potestat discrecional". En aquest sentit, critiquen que a les bases de la convocatòria, impugnades, "res es diu dels requisits que es tindran en compte per tal de triar la persona més idònia, més enllà d'ostentar la categoria de comissari".

El sindicat insisteix en el biaix polític del nomenament i critica que el procés es dugués a terme en els dies i hores previs i posteriors a quedar en funcions, ja que l'elecció de Sallent es va anunciar quatre hores abans que acabés la campanya electoral. El sindicat recorda que un cop en funcions, les accions impulsades pel Govern "s'han de limitar al despatx ordinari d'assumptes". "La convocatòria d'una plaça de major ni pot tenir la consideració d'un acte de despatx ordinari, ni molt menys d'urgència ni interès general", conclou el recurs.