Selecciona tu emisora

Ir a la emisora
PerfilDesconecta
Buscar noticias o podcast

Albert Raurich: “Vaig entrar al Bulli sent un delinqüent”

El xef ha repassat la seva trajectòria en el món de la gastronomia

Albert Raurich: “Vaig entrar a El Bulli sent un delinqüent”

Albert Raurich: “Vaig entrar a El Bulli sent un delinqüent”

00:00:0056:32
Descargar

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

Barcelona

Avui al Llapis de Memòria hem connectat amb Albert Raurich, xef del restaurant Dos Palillos que va treballar al Bulli i que va aconseguir una estrella Michelin.

Nascut en 1970, Raurich ha explicat que els seus inicis en la cuina van començar de petit, ja que quan anava a campaments, cada nen tenia una responsabilitat, i la seva era encarregar-se del menjar: "Jo em dedicava a fer l'esmorzar, el dinar i el sopar de 6 nens de 12 anys. Feia la cuina amb tomàquet Solís i croquetes congelades, però ja era la responsabilitat de donar de menjar a 6 nens".

El cuiner ha confessat que de nen li costava molt estudiar i que va ser un jove molt trapella: "Remenava els calaixos de la mare per treure-li quatre duros i anar de festa amb els col·legues". Un dia va trobar una cartilla al seu nom, va anar al banc a buidar-la i se'n va anar dos mesos a Anglaterra sense dir res a ningú. Allà, falsificava targetes de treball, dormia a Hyde Park i a estacions de tren i sortia de festa a pubs: "Al final em van deportar perquè em van enganxar a Londres en una botiga de discos robant un disc sota la camisa".

Un cop va tornar, va decidir que volia tenir una moto, i es va comprar una Harley Davidson, que encara té avui dia. A partir d'aquí va relacionar-se amb el grup de motoristes Hells Angels, motiu pel qual va passar a la Model dos mesos després que la policia detingués a bona part del grup: "Quan ens van detenir, la policia nacional em va dir que m'havien estat seguint durant sis mesos, però que jo només anava de casa a la feina i algun dia sortia de festa, però que de tota aquesta colla era un dels pocs que treballava seriosament".

El gran gir de la seva vida va arribar quan va començar a treballar al restaurant El Bulli, on va anar recomanat pel Christian Escribà: "Vaig entrar al Bulli sent un delinqüent, perquè el Ferran es va assabentar que havia estat a la presó". De fet, en Ferran Adrià va dir-li que dormís en una de les habitacions a sobre del restaurant per tenir-lo controlat: "En Ferran va pensar que, si havia de baixar cada dia a Roses, que a l'estiu ja saps com està de turistes, de festes i de discoteques, a l'endemà no vindria".

Anys més tard, va obrir el restaurant Dos Palillos, un restaurant de fusió asiàtica que porta amb la seva dona, la sommelier japonesa Tamae Imachi, a qui va conèixer menter treballava en El Bulli. Més tard va arribar un segon restaurant, el Dos Pebrots, on se serveix cuina mediterrània. A més, també és assessor del restaurant del MNAC, i ja té més idees i projectes que no ha desvetllat.

Les cançons d’Albert Raurich:

  • ‘I against I’ de Bad Brains
  • ‘Paraules d'amor’ de Joan Manuel Serrat
  • ‘Wa Yeah!’ d’Antònia Font
  • ‘Sympathy for the Devil’ de The Rolling Stones
  • ‘The Greatest Cockney Rip Off’ de Cockney Rejects
  • ‘Nellie the Elephant’ de Toy Dolls
  • ‘Deny Everything’ de Circle Jerks
  • ‘Itaca’ de Lluís Llach
 

Directo

  • Cadena SER

  •  
Últimos programas

Estas escuchando

Hora 14
Crónica 24/7

1x24: Ser o no Ser

23/08/2024 - 01:38:13

Ir al podcast

Noticias en 3′

  •  
Noticias en 3′
Últimos programas

Otros episodios

Cualquier tiempo pasado fue anterior

Tu audio se ha acabado.
Te redirigiremos al directo.

5 "

Compartir