Defensa catalana del “principi d'ordinalitat” i model “generalitzable” a altres comunitats: les claus del pacte per al nou finançament
El document que es validarà a la Comissió Bilateral Estat-Generalitat, al qual ha tingut accés SER Catalunya, detalla l'objectiu de “desplegar” la Hisenda catalana per començar a gestionar l'IRPF sense que el Govern abandoni els “espais de multilateralitat”

BARCELONA CATALONIA, SPAIN - JUNE 06: The Minister of Territorial Policy, Angel Victor Torres (left) and the President of the Generalitat of Catalonia, Salvador Illa (right), on their arrival at the XXVIII Conference of Presidents, at the Palau de Pedralbes in Barcelona, on June 6, 2025, in Barcelona, Catalonia, Spain. During the conference, the 16 points of the agenda will be addressed, expanded after the inclusion of the demands of the Autonomous Communities, which include, among other issues, the reform of autonomous financing, border control, migration policy, access to housing, the energy situation and the reform of the Judiciary. For the first time, the regional presidents can speak in the co-official languages of their territories with simultaneous translation. (Photo By David Zorrakino/Europa Press via Getty Images) / Europa Press News

Barcelona
L'aposta pel finançament “singular” de Catalunya es convertirà aquest dilluns en un compromís entre governs. Passarà a la reunió de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat a Barcelona, en què es farà el primer pas per donar compliment al pacte entre ERC i el PSC que va permetre la investidura de Salvador Illa. A la trobada es rubricaran els principis del nou model de finançament autonòmic, que ha de permetre que Catalunya recapti, gestioni, liquidi i inspeccioni de manera progressiva els impostos dels seus contribuents, començant per l'IRPF, en coordinació amb l'Agència Tributària espanyola. El document de l'acord que es validarà, al qual ha tingut accés SER Catalunya, detalla que el nou model respectarà el “principi d'ordinalitat” -un cop articulada la quota de solidaritat de la Generalitat al conjunt de l'Estat- i serà “generalitzable” a altres comunitats autònomes.
El text, perfilat en les darreres setmanes i de quatre pàgines, persegueix múltiples equilibris: donar sortida institucional a l'acord amb ERC i reconèixer els “elements de singularitat indiscutibles” de Catalunya que “han de ser tractats de forma bilateral” i, alhora, no inquietar en excés altres comunitats, ja siguin governades pel PSOE o el PP. Per això, el document que es presentarà a Barcelona recorda que l'“abordatge” bilateral del nou finançament català per atendre “els seus nivells d'autogovern més grans” -com els Mossos d'Esquadra o la gestió de les presons- no anirà “en perjudici de la seva participació en espais de multilateralitat”.
A la reunió, amb la presència del ministre Ángel Victor Torres, es detallaran les línies mestres del nou model de finançament, caducat des del 2014, sense fixar encara l'aportació econòmica de l'Estat al nou model ni la quota de solidaritat de la Generalitat. Les intencions en aquesta qüestió queden reflectides així en el pacte: “Catalunya considera que aquesta aportació ha de ser calculada, de manera transparent, amb criteris objectius i és condició necessària que la seva aplicació no desvirtuï el principi d'ordinalitat al resultat final”. Respectar el principi d'ordinalitat vol dir que, un cop feta l'aportació de solidaritat i repartits els ingressos per a l'equilibri entre comunitats, els recursos per càpita de les autonomies més riques no quedin per sota dels territoris més pobres. En aquests moments, Catalunya és la tercera a aportar i la desena a rebre. Tant Salvador Illa com Oriol Junqueras (ERC) exigeixen protegir el principi d’ordinalitat.
En el pacte que se segellarà aquest dilluns, el Govern i la Generalitat subscriuen que el nou finançament de Catalunya “és compatible” amb una “reforma general” del sistema de la resta de comunitats “que en garanteixi la suficiència”. El “reconeixement de la multilateralitat” -diu el text- és un “element clau en la definició del sistema de finançament i les seves reformes, sens perjudici que la bilateralitat [amb Catalunya] tingui més presència”.
Una Hisenda catalana musculada i un “model tributari federal”
Perquè el nou finançament vegi la llum i la Generalitat pugui recaptar els seus impostos de manera progressiva -començant per l'IRPF- són imprescindibles canvis legislatius. Cal la reforma de la llei orgànica de finançament de les comunitats (LOFCA), així com dues normes més, que exigeixen majoria absoluta al Congrés. Amb la intenció de pressionar el Govern perquè blindi el rol de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) i no demori el seu desplegament, ERC va anunciar dissabte que presentarà en solitari -sense esperar el PSOE- la proposició de llei que ha d'articular aquests canvis normatius. Junqueras no vol una Hisenda catalana en posició de “subordinació” a l'Agència Tributària espanyola i s'impacienta amb la manca de concreció del Ministeri d'Hisenda de María Jesús Montero.
Però l'acord al qual ha tingut accés SER Catalunya no és tan ambiciós com vol ERC. Recull la “voluntat” de “desplegar” la Hisenda catalana i considera que això és “compatible amb un model tributari federal amb més capacitat normativa, de gestió, recaptació, liquidació i inspecció”. Per això, el document detalla que l'Administració General de l'Estat pretén avançar cap a un model de gestió del sistema tributari en xarxa, en què l'Agència Tributària i la Hisenda catalana es coordinin. Una proposta exportable a altres comunitats que ho desitgin.
A Catalunya, aquesta coordinació s'ha assajat en la gestió de l'impost especial sobre determinats mitjans de transport (IEDMT), que s'ha d'estendre a l'IRPF. Tot i que l’acord signat l’estiu passat entre ERC i el PSC fixava el 2026 per començar a recaptar l’impost sobre la renda exclusivament des de Catalunya, hi ha preocupació a ERC per les garanties de compliment d’aquest termini. Junqueras vol evitar la inconcreció al calendari i la dependència de l'Agència Tributària estatal. L'acord de la bilateral exposa que la Hisenda catalana "pugui assumir progressivament competències, especialment en el control de la normativa autonòmica a l'IRPF, amb atenció preferent a les deduccions aprovades pel Parlament de Catalunya".




