Els pisos turístics avisen que Europa impedirà que Barcelona els elimini

Barcelona

Recentment, el Tribunal Constitucional (TC) ha avalat el decret llei de la Generalitat amb què l’Ajuntament de Barcelona sosté l’eliminació de tots els pisos turístics de la ciutat de cara l’any 2028. En una entrevista a l’Aquí Catalunya de la Ser, Marian Muro, presidenta de l’Associació d’Apartaments Turístics de la capital, ha assegurat que no estar sorpresa amb el veredicte dels magistrats: “no teníem esperances amb el recurs que vam presentar”. Amb tot, doncs, el decret llei té via lliure per ser aplicat, i amb la interpretació feta pel tribunal, els propietaris d’habitatge turístic difícilment aconseguiran el seu objectiu que se’ls indemnitzi. Consideren que la futura prohibició de les llicències turístiques suposa una expropiació, per això demanen quatre mil milions d’euros a la Generalitat com a compensació.

Aleshores, l’única alternativa que els hi queda és Europa. Tot i no haver-se activat encara els mecanismes per presentar recurs a Luxemburg, Muro confia que el dret comunitari els hi donarà la raó. La directora de l’associació s'empara en la directiva Bolkestein -com es coneix popularment-. Aquest text legal de la Comissió Europea (CE) va suposar el 2006, any de la seva aprovació, la liberalització del mercat de serveis a la Unió. En un dels seus apartats defensa el poder d’actuació de les administracions, i entre ells: expropiar en base l’interès general. Ara bé, Muro recorda que per fer-ho, “el dret europeu imposa els requisits de no discriminar, actuar amb proporcionalitat i també la idoneïtat de la mesura, i cap dels tres -en el nostre cas- es dona”, afirma.

Per això confia que la justícia europea els hi doni la raó. Prohibir els pisos turístics “no és idoni per què ningú assegura l’ús que rebran els habitatges”, creu l’empresària. “No es faran pisos, es faran despatxos d’advocats, acadèmies d’anglès o els vendran a un fons d'inversió”. Tampoc és proporcional, considera. “Barcelona només té 9700 llicències de pis turístic, el que representa l’1% del parc d’habitatge a la ciutat”. I, en tercer lloc, considera discriminatori l’objectiu del consistori. “Tenim 30.000 habitatges destinats a activitats professionals, 20.000 que estan tancats… per què no s’actua contra aquests”.

Muro ha defensat el poder d’actuació de l’Ajuntament, reconeix que “el Tribunal Superior de Justícia concedeix aquesta prerrogativa al govern municipal”. Però enfront del tancament, proposta altres mesures, com ara la restricció d’ús dels habitatges turístics, tal com passa a Amsterdam. A la capital neerlandesa, cada pis turístic té un límit de trenta dies per any per ser arrendat. Segons dades d’Airbnb, això ha comportat una disminució del 54% dels lloguers de curta durada, mentre que els de llarga estada s’han incrementat un 34% els darrers sis anys. “El que de cap manera es pot permetre Barcelona és eliminar tots els pisos turístics, és una mesura electoralista de l’alcalde”, diu Muro. I ha reblat: “sense aquesta oferta habitacional, ni el Mobile World Congress, ni l’ISE, ni el Primavera Sound es podrien fer a la ciutat… convertiria la ciutat en una de tercera categoria”.