"Portar el 10 al Barça és una oportunitat única per ser el jugador referència"

Barcelona

La nova era ja és una realitat. El Barça té un nou número 10: Lamine Yamal. El seu canvi de dorsal, tot i ser un secret que ja sabia tothom, ha arribat amb molta il·lusió a l’afició blaugrana. No només per l’anunci de la renovació de Lamine Yamal fins a 2031, sinó perquè, després de molts anys de penúries, els culers tenen una nova estrella a la que agafar-se quan el Barça necessiti un heroi. Tot i això, més enllà dels sentiments que pugui generar, el futbol no deixa de ser un negoci on tot està meticulosament estudiat. Per aquest motiu, avui al ‘Què t’hi Jugues’ hem parlat amb Guillem Graell, exresponsable en l’àrea de marca del Barça, per parlar sobre el canvi de dorsal del jugador.

Portar el número 10 no és una tasca fàcil. Hi ha molts jugadors que no han pogut soportar el pes que això comporta i s’han acabat perdent pel camí. En aquest context, Graell confessa que “portar aquest número et situa com un hereu d’una gent que es mirava el món d’una manera diferent i que ha construït el Barça tal com és el dia d'avui”, mentre afegeix que “és una oportunitat única per ser el jugador referència”.

Tot i això, com a expert en el sector, Graell considera que "l'oportunitat de quedar-te amb el 19 era important”. Hi ha nombrosos esportistes que han passat a la història identificats amb un nombre concret que moltes vegades s’allunyava dels típics. Per aquest motiu, Graell creia que Lamine, ja havent demostrat ser un jugador especial i diferencial, mantindria el seu dorsal actual per començar a escriure una nova història. Ara bé, una vegada produït el canvi, reconeix que “el Barça ha escollit el camí clàssic”, i que, segurament, la decisió també vingui produïda per la següent pregunta: “Si no el porta Lamine, qui l’ha de portar?”.

En aquest sentit, durant les darreres setmanes s’ha especulat molt amb l’augment de vendes que aquest canvi podria suposar. Si bé és cert que tots acostumem a pensar que les vendes augmentaran, Gullem Graell, després d’haver estat treballant a l’àrea de marca del Barça, ens confessa que no. El que succeeix és que quan un jugador sobresurt per sobre de la resta, les vendes s’unifiquen i es dirigeixen sempre al mateix jugador. Per exemplificar-ho, Graell ens parla de Messi. “Quan Leo es va anar quedant sol i va perdre a figures rellevants com Xavi, Puyol i companyia, les vendes es van concentrar”, reconeix, mentre confessa que “el nombre de vendes generals no augmentava, sinó que augmentaven les d’un jugador concret perquè es concentraven”.

Des de ja fa temps, els equips busquen que els seus equips estiguin reforçats amb noms propis que generen gran interès en l'àmbit social. Això respon a un tema de marca. Graell comenta que “en realitat, l'estratègia, si poguessis triar quantes estrelles tenir, seria tenir estrelles amb públics ben diferenciats”. És per aquest motiu que per tancar la seva intervenció, Guillem ens confessa que sempre hauria volgut tenir un jugador xinès o japonès al Barca que els permetés obrir les vendes a nous mercats i que hi hagués un jugador que mantingués enganxat a un país sencer.