Albares, sobre el català a Europa: "No són dubtes legítims, és una tàctica dilatòria"
El ministre d’Afers Exteriors considera inacceptable que els països contraris a l’ampliació de llengües a la UE no concretin els dubtes que tenen i no els vulguin aclarir "asseient-se amb Espanya per treballar-los"
Entrevista a José Manuel Albares a Hora 14 Catalunya: "No son dudas legítimas, es una táctica dilatoria"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
José Manuel Albares ha seguit des d’Espanya el debat que avui ha tingut lloc a Brussel·les. Tal com estava previst, la proposta de l’Executiu per al reconeixement del català, l’euskera i el gallec com a llengües oficials de la UE s’ha tornat a ajornar, ja que la iniciativa requereix el consens dels vint-i-set.
El ministre d’Afers Exteriors no es dona per vençut: diu que treballarà "des d’ara, a diferents nivells, al Consell d’Afers Generals, amb els ambaixadors i bilateralment amb els estats reticents" per aconseguir el seu objectiu.
Albares considera que la proposta espanyola és sòlida i que el camí del català a Europa és irrenunciable i irreversible, igual que el de l’euskera i el gallec. Preguntat sobre si veuria prudent esperar a assegurar el consens i esperar uns mesos abans de tornar-ho a intentar, el titular d’Afers Exteriors ha respost que deixarà passar el temps necessari, però que el seu ministeri no està treballant "de manera atropellada".
José Manuel Albares afirma que els països que mantenen reserves expressen dubtes jurídics que Espanya no comparteix. El ministre diu que aquestes reserves "provenen de serveis jurídics del Consell que emeten opinions" i convida els estats reticents a traslladar els seus dubtes al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Per al ministre, és de sentit comú aprovar la petició, perquè hi ha diversos estats membres amb més d’una llengua oficial i el sorprèn que ara mateix només les llengües espanyoles no puguin estar en el règim multilingüe europeu.
En una entrevista a SER Catalunya, Albares ha anat més enllà i ha endurit el to contra l’oposició a la petició espanyola: "El que no puc acceptar i no acceptaré mai és que algú utilitzi arguments merament com a tàctica dilatòria. Qui diu que té dubtes, que s’amaga darrere l’opinió d’un servei jurídic determinat quan això és una decisió política, només ha de dirigir-se a Espanya per aclarir-los." I conclou: "Però el que és inacceptable és dir que es tenen dubtes, però no expressar quins són. I no voler asseure’s amb Espanya per treballar-los. Perquè això no són dubtes legítims sinó simplement una tàctica dilatòria."
