Jordi Amat: "Manolo Vital és l'heroi que necessitem per reconciliar-nos amb Barcelona"

"Després dels Jocs del 92 les enquestes deien que els barcelonins estaven encantats de viure a la ciutat, uns graus d'aprovació del 90%, que no s'han tornat a veure mai més", ha explicat Jordi Amat, escriptor i filòleg, a l'Aquí Catalunya. Amat, que fa poc ha guanyat el Premi Bones Lletres pel seu assaig Les batalles de Barcelona, ha recordat una frase de Shakespeare que Pasqual Maragall feia servir com a eslògan: 'La ciutat és la gent'. L'escriptor ha relatat un dels primers indicis que la ciutat ja no pertanyia als barcelonins, l'any 96 un fotògraf britànic va il·lustrar els barris que quedaven fora de les rondes, a la perifèria: "Una de les persones que va escollir com a encarnació de la Barcelona que desapareixia del relat era Manolo Vital".

L'assaig acaba, precisament, amb l'autor i la seva família anant a veure la pel·lícula El 47, ha revelat l'autor: "Manolo Vital és un heroi que necessitem, perquè necessitem reconciliar-nos amb la ciutat de la qual ja no som propietaris". Segons Amat, els ciutadans ja no viuen la ciutat 'col·lectivament' perquè és un sentiment que ha desaparegut: "El que hi ha és una mitologia negativa. No hi ha esperança, no hi ha un relat optimista".

L'escriptor també ha assenyalat el model de ciutat com a culpable d'aquesta negativitat: "Hi ha un moment què els ciutadans comencen a percebre que aquest èxit no els està beneficiant, sinó perjudicant, perquè el model s'ha convertit en marca turística i de negoci immobiliari". Segons Amat, el símbol d'això és l'Hotel Arts, comprat per un fons d'inversió que el va revendre i del qual només es va arribar a obrir una planta.

"D'aquests beneficis nosaltres no en veiem cap guany. És normal que el que sigui dominant siguin expressions de malestar, i que fins i tot les que són complaents ens provoquin irritació", ha afirmat. El filòleg també té clar que s'ha de donar un tomb a la idea de turisme: "És una dinàmica que acaba desnaturalitzant les ciutats, si el turisme és la indústria principal del lloc de recepció, acaba fagocitant el teixit econòmic i immobiliari d'aquella població".

El punt d'inflexió

"El que hauríem de fer perquè hi hagi il·lusió és assumir el problema, què és molt gros, i a la vegada un trobar pla viable en què els barcelonins i els que vivim a la ciutat entenem que hi podem viure de manera plena", ha defensat l'autor. Amat ha assenyalat els intents de desnonament a la Casa Orsola com un moment significatiu: "L'angoixa del desnonament ja no és només de la gent amb pocs recursos, sinó de la classe mitjana encarnada per algú tan simbòlic com un professor d'institut".

Preguntat pels retrats dels alcaldes de Barcelona des de la democràcia instal·lats a l'edifici històric del consistori, ha assegurat que "tots saben que Barcelona té aquest problema i cap l'ha aconseguit resoldre. Amat té clar que no es tracta dels mites dels quals necessita la ciutat i que Pasqual Maragall potser podria ser-ho: "Quina dimensió simbòlica agafa tot plegat, és algú que és viu, que no és conscient del que va representar, i que el dia que s'inaugura la galeria dels alcaldes il·lustres no pot ser-hi".