La darrera ordre de desplaçament a Gaza augmenta la desesperació: “tota una família plorava perquè no tenen on anar”

Barcelona

Deir al Balah. És la darrera ciutat sobre la qual Benjamin Netanyahu ha imposat una ordre de desplaçament. Situada a la zona central de la Franja, fins ara, aquesta localitat havia estat aliena a tota l’activitat militar israelià. Per això, es va convertir en una de les poques “zones segures” del territori palestí, on es concentrava gran part del gruix dels refugiats, i on les organitzacions humanitàries internacionals tenien els seus centres d’operacions. Ara, els seus equips comencen a sentir la mateixa pressió que els desplaçats: sense recursos i sense alternatives on resguardar-se.

Aquest diumenge Israel instava als habitants d’aquesta ciutat a marxar, sense cap alternativa segura. Irene Martínez, portaveu espanyola de l’Agència de les Nacions Unides pels Refugiats Palestins (UNRWA) ha assegurat als micròfons de l’Aquí Catalunya que “ja no hi ha àrees sense perill on anar”.

I tot, mentre l’exèrcit israelià continua utilitzant els aliments com a eina de pressió. Fa uns mesos, Gaza comptava amb 400 punts de distribució de menjar, “ara n’hi ha menys de 4 repartits per tot el territori”. A banda aquests són gestionats “per militars, per mercenaris”, el que provoca que “no es garanteixin les condicions de seguretat i neutralitat per a la població”.

De fet, durant les darreres setmanes, Israel ha intensificat els atacs en aquests punts. Bombes i bales ja han matat 93 persones mentre intentaven accedir a bosses de farina i altres aliments. “Són punts de mort, no de repartiment” afirmava Martínez, “la gent ha d’escollir entre morir de fam o morir assassinada mentre agafen el menjar”. Per això, des de la UNRWA reclamen que s’aixequi el bloqueig a l’ajuda humanitària.

“Tenim magatzems a Jordània i camions parats esperant per entrar a Gaza”. La portaveu critica la falta d’humanitat d’Israel perquè “estan deixant entrar molt pocs camions, res pel que la població necessita”, i concretament de la UNRWA “no en deixen entrar cap”. Des que el parlament israelià va vetar les activitats de l’Agència a Cisjordània, l’organització adscrita a les Nacions Unides ha hagut de tancar 6 escoles, i “s’estan obstaculitzant tots i cada un dels intents per garantir mínims de seguretat i alimentaris”.

La preocupació pels casos de desnutrició infantil augmenta dia rere dia. “A Gaza, un de cada deu nens ja pateix desnutrició” i el nombre de morts com a conseqüència no para de créixer. Com a resposta, des de la UNRWA també estan lligats de mans i peus. Els entrebancs als quals estan sotmesos impedeixen que obrin hospitals en condicions. “Actuem en centres de salut, i punts mèdics”, afirmava Martínez, “i ens veiem obligats a traslladar equips a zones sense accés on realitzem més de 15.000 intervencions diàries”.