Llapis de memòria
Ocio y cultura

Jesusa Andany: “L’accent català fa rabieta. Només que sàpiguen que ets català, ja et posen el ninot”

L’actriu i professora de dicció ha parlat sobre la seva vida dedicada a aquesta professió

Jesusa Andany: “L’accent català fa rabieta. Només que sàpiguen que ets català, ja et posen el ninot”

Barcelona

Avui al Llapis de Memòria hem connectat amb Jesusa Andany, actriu i professora de dicció que ha dedicat la seva vida a ensenyar a què les paraules arribin amb claredat i a millorar la comunicació.

Filla única, va néixer a Madrid, però es va traslladar a Barcelona amb onze mesos. Va viure una infància solitària marcada per la malaltia, ja que amb cinc anys li van diagnosticar tuberculosi i va passar-se dos anys fent repòs al llit. Aquesta situació la va fer començar a escoltar la ràdio, i des d’aleshores mai ha deixat de tenir afició: “Tinc tres ràdios a casa. Una al dormitori, una a la cuina i una al menjador”.

L’interès per la dicció li va despertar una professora seva de l’escola, la Carme Serrallonga, en unes classes que, per ella, van ser magistrals: “Un bon dia ens va començar a parlar dels sons, de la fonètica, i a mi em va sorprendre tota aquesta terminologia”.

Andany va estudiar teatre i filologia hispànica, i la seva carrera com a actriu la va portar a treballar amb la companyia de Núria Espert, el que la va fer viatjar a Llatinoamèrica, un temps que recorda amb alegria: “Vam conviure amb la gent d’allà, ens vam fer molt amics de molta gent, i veies un altre món”.

Més endavant, va començar a dedicar-se a la docència fent classes de dicció, i té clar quin és el secret per tenir una de correcta: “S’ha de tenir una bona articulació de tota la cara, una bona respiració, un sentit del ritme i, evidentment, conèixer els fonemes de l’idioma”. Andany comenta que la dicció no ha de ser la mateixa per a totes les professions: “No és la mateixa pel teatre, la ràdio o un conferenciant”.

Andany ha donat classe a molts actors catalans, i sempre els ha dit que, quan vagin als càstings de Madrid, no diguin que són catalans: “No sé per què, però l’accent català fa rabieta. Sempre els dic que no diguin que venen de Catalunya, perquè no tenen accent, però només que sàpiguen que ets català, ja et posen el ninot”.

Les cançons de Jesusa Andany:

  • ‘Gracias a la vida’ de Violeta Parra
  • ‘Ojos verdes’ de Concha Piquer
  • La parrala - Concha Piquer
  • ‘Soy Minero’ d’Antonio Molina
  • ‘La Paloma’ de Sebastián de Iradier
  • ‘En el último trago’ de Chavela Vargas
  • ‘Yolanda’ de Pablo Milanés
  • ‘Le meteque’ de Georges Moustaki