Ser filla d'acollida: "Em feia por el que passaria quan fes 18 anys"

Barcelona

En els darrers mesos han sortit a la llum casos que han posat en dubte la seguretat i l’eficàcia del sistema de protecció de menors a Catalunya, però també hi ha històries de persones que, gràcies al sistema, han pogut gaudir d’una infància i una adolescència en condicions dignes i amb oportunitats de desenvolupament.

La Irene és una jove de divuit anys que va entrar al sistema de tutela de la Generalitat amb només tres anys i que va ser acollida per una família quan en tenia sis. Els records que té del centre són positius, ja que feien activitats i els cuidaven, de manera que era com “una vida de nen, però sense família”.

Quan va ser acollida per una família, estava molt contenta perquè tot i que no tenia aquesta imatge al cap al principi, sí que pensava en el futur, i ser acollida representava tenir oportunitats que, fins al moment, no havia tingut.

Per la Irene, la seva família d’acollida mai ha sigut una convivència amb estranys i se sent molt afortunada per viure amb ells: “No li puc dir família d’acollida perquè no ho és, és la meva família”. De fet, la Irene comenta que mai l’han tractat diferent per ser una noia d’acollida, tot i que al principi tenia por que fos així i que, quan complís els divuit anys, la fessin fora: “Tenia por que no m’acabessin d’estimar, però m’han demostrat tot el contrari”.

Malgrat això, la Irene comenta que és veritat que tot i que mai ha estat tractada diferent dels germans de la família que no eren d’acollida, a vegades ella tenia el sentiment per tot el que implicava estar dins del sistema: “Tinc persones que manen per sobre dels pares, perquè hi ha gent darrere meu que vetlla pel meu benestar i desenvolupament”.

Pel que fa a la seva família biològica, la Irene explica que els havia de visitar i ho feia obligada: “No tenia ganes de veure la meva família biològica perquè era tot molt fred, no convivia amb ells i associava la família amb la d’acollida”.

Avui dia, la Irene estudia biotecnologia, i assegura amb convicció que la seva situació no hauria estat la mateixa sense la família que la va acollir: “La meva vida hauria estat molt diferent si no hagués trobat aquesta família i no hagués tingut les facilitats que tinc perquè m’han ajudat moltíssim”. Encara ara els hi agraeix, però la seva família té clar que, els qui ho han d'agrair, són ells.