La microbiota, clau en el futur del càncer?

Barcelona

Catalunya ha posat en marxa el primer banc de microbiota fecal de l’Estat, un pas pioner en un àmbit mèdic en què s’espera un gran potencial de cara a futur. Aquest nou recurs parteix de la recollida de mostres fecals de persones sanes per extreure’n microbiota intestinal, és a dir, el conjunt de bacteris que viuen als nostres intestins i que poden influir notablement en la salut.

La seva aplicació actual se centra en el tractament d’infeccions intestinals greus, provocades per un bacteri que pot ser letal. “De moment la microbiota només serveix per tractar aquest bacteri, però ja tenim recerca en moltes altres patologies que, ben segur, donaran els seus fruits aviat”, explica Begoña González, responsable del Programa de Donació i Trasplantaments de Microbiota de l’Hospital Clínic de Barcelona. La doctora assegura que aquesta és una de les grans línies de recerca en què tenen moltes esperances. “Pot servir per millorar algunes teràpies del càncer, per preparar l’estat immunitari dels pacients abans de rebre una quimioteràpia o una immunoteràpia”, destaca González.

També hi ha estudis en marxa sobre malalties neurodegeneratives com l'alzheimer. Ara bé, segons la responsable del Programa de Donació i Trasplantaments de Microbiota, encara cal prudència: “Els resultats no són prou representatius. S’està investigant, però no hem de generar falses expectatives. Hem d’analitzar bé els resultats de la recerca i aplicar-ho només en aquells casos en què realment hi pugui haver relació amb la malaltia”.

Ser donant de microbiota no és fàcil

L’equip del Banc de Microbiota Fecal ha fet una crida a nous donants, però trobar candidats vàlids és complicat. Ha de ser una persona totalment sana, d’entre 18 i 60 anys, que no hagi pres antibiòtics en els últims tres mesos, no hagi viatjat fora de la Unió Europea en els darrers sis mesos i no tingui cap antecedent mèdic. “Els criteris són molt estrictes”, explica Begoña.

A més, cada candidat ha de superar un control analític força extens —incloent anàlisi de femta— i tenir disposició perquè se li faci un seguiment durant dos mesos, per garantir la seguretat de les mostres. Tot plegat fa que només un 5% dels voluntaris siguin considerats aptes i, per tant, superin el cribratge. Tot i la complexitat del procés, l’equip del Clínic intenta facilitar-ho al màxim: “Recollim les donacions a domicili i cuidem els donants tant com podem”, remarca la doctora.

No hi ha una microbiota universal

Pel que fa al procediment, el trasplantament fecal és senzill. Es pot fer amb una colonoscòpia convencional o bé amb la ingesta de càpsules —unes 12 a 15— que contenen la microbiota tractada. “Són tractaments curts, ambulatoris, i la persona pot fer vida normal al cap de poques hores”, detalla González.

La microbiota, però, no és universal. “Cadascú en té una de pròpia que varia en funció de la dieta, l’entorn i la genètica”, assegura la doctora. Per això, demanen que els donants els informin de qualsevol canvi en la rutina, dieta o salut, tenint en compte que pot provocar un impacte en la seva microbiota”.