Jaume Funes: "El dret més vulnerat a Catalunya és el dret d’importar a algú"
El pedagog reflexiona sobre l’adolescència, les pantalles i la protecció dels menors
Jaume Funes: "El dret més vulnerat a Catalunya és el dret d’importar a algú"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Al Llapis de Memòria d’avui hem connectat amb Jaume Funes, psicòleg, pedagog, educador i periodista. Tot un referent en l’acompanyament dels adolescents i que sempre ha defensat escoltar els joves.
Nascut en 1947, Funes va arribar des de Calataiud a Catalunya amb 14 anys. Per la situació familiar, havia de treballar mentre estudiava, i va passar per diversos oficis abans de poder dedicar-se a la psicologia: “Volia ser metge, però no era possible amb els recursos familiars en aquell moment”. “El meu pare treballava de sol a sol i sobrevivíem com podíem”, explica el psicòleg.
El pedagog ha criticat el sistema de protecció de menors i ha afirmat que el que es necessita és un pacte a favor de la infància: “El dret més vulnerat a Catalunya és el dret d’importar a algú. Hi ha una immensa quantitat de nens que senten que la seva vida no importa a ningú”. “Els nens no són bonics, són nois i noies que necessiten un adult disponible per educar-los”, afegeix l’educador.
Per a Funes, el debat sobre si els telèfons mòbils han d'estar permesos a les aules no es pot reduir a la censura ni a la prohibició, sinó que s'ha d'entendre que aquests aparells formen part del món dels joves: "Les pantalles no són el dimoni. No podem estar contra el trasto, sinó contra el que pretén el trasto, que és aconseguir que els adolescents siguin consumidors fidelitzats des de ben petits".
El pedagog alerta que les mesures restrictives en la utilització dels mòbils sovint tranquil·litzen els adults, però no resolen el problema de base, i el que s'ha de fer és promoure una educació digital que ensenyi a interpretar el que es veu i es consumeix, i que ajudi els joves a desenvolupar el sentit crític.
Les cançons de Jaume Funes:
- ‘Non ho l'età’ de Gigliola Cinquetti
- ‘El río’ de Miguel Ríos
- ‘Nacido del polvo de un borracho y del coño de una puta’ de La Banda Trapera del Río
- ‘The Wall’ de Pink Floyd
- ‘Ramito de violetas’ de Cecilia
- ‘Twist in My Sobriety’ de Tanita Tikaram
- ‘Anti-Hero’ de Taylor Swift
- ‘Voy A Celebrarlo’ de Lágrimas de Sangre
