Com és treballar de xef privada a un veler? “Els clients et demanen l'impossible i has de buscar solucions”

Barcelona

En plena temporada turística, és impossible no parlar d’un fenomen que creix sense parar: el turisme de luxe. Tot i que l’any 2024 aquest segment va suposar només un 4,85% de les reserves turístiques a Espanya, va generar gairebé un de cada quatre euros que ingressa el sector. Un impacte econòmic molt superior al seu pes numèric. Hotels especialitzats en cicloturisme, expedicions exclusives a l’Antàrtida, retirs de benestar al sud-est asiàtic... Les opcions són cada cop més sofisticades i adaptades a un públic exigent que busca experiències úniques. Però entre totes aquestes tendències, n’hi ha una que brilla amb llum pròpia: els viatges privats en catamarà, veler o altres embarcacions de luxe. Mar, intimitat i llibertat —la combinació perfecta per als qui volen desconnectar del món sense renunciar a cap comoditat.

Aquí Catalunya ha parlat amb l'Adriana Gerstmann, cuinera i xef privada en una d’aquestes embarcacions de luxe que recorren els mars oferint un servei a l’altura del públic més exigent —i adinerat. Arran de la situació viscuda recentment al Pacífic i amb l’alerta de tsunami que ha afectat diversos països, l’Adriana comenta que, per sort, mai ha hagut de patir una situació similar a un tsunami o un huracà, tot i que sí ha viscut els efectes de la DANA a l’illa d’Eivissa.

La feina de l’Adriana consisteix, com ella mateixa diu, en “que mai falti menjar”. S’encarrega de tot el que envolta l’alimentació a bord d’un vaixell privat de 25 metres que recorre i descobreix diferents racons del món: disseny dels menús, compra de provisions, preparació dels plats i emplatat final. L'últim viatge que ha fet, Atenes-Barcelona. El pròxim, la volta al món, literalment. Va començar la seva trajectòria a una empresa catalana, a bord dels catamarans MiM, propietat del futbolista Leo Messi. Des d'aquí, va decidir pujar d'eslora (la llargària del vaixell), fins on és ara.

És una feina molt exigent. Tal com explica l’Adriana: “El repte més gran és una travessa llarga com l’Atlàntic, on toca fer l’aprovisionament per a set persones, per exemple, multiplicat per x dies, al que toca sumar un 20% extra de provisions per si hi ha tempesta...”. En una travessa de 24 dies, cada detall compta: des del menjar fresc fins al menjar en sec, res es pot deixar a l’atzar. L’estratègia comença molt abans d’aixecar l’àncora. “Carreguem a Barcelona, pensant en què ens podria costar trobar a les Canàries i què a l’altre costat de l’Atlàntic no trobarem o tindran un preu descarat”, afegeix.

“És una feina que requereix molt sacrifici personal, jo ara mateix porto 2-3 anys fora de casa. És un estil de vida difícil, però molt gratificant”

La remuneració no és fruit de queixa, però té les seves conseqüències: “Requereix molt de sacrifici personal, jo ara mateix porto 2-3 anys fora de casa, i només vinc a casa 2 dies a l'any”. Per sort, “al final t'hi acostumes, ja que fas del mar casa teva, i et recordes a tu mateix per què ho estàs fent; és un estil de vida difícil, però molt gratificant”, afegeix.

El dia a dia a bord és un autèntic non-stop. L’equip —format per sis persones, per exemple— s’organitza en torns de guàrdia de quatre hores constants, durant els quals es controla el vent, les veles i l’estat general del vaixell. A partir d’aquí, es construeix tota la rutina a bord. L’Adriana ho descriu així: “Un dia a dia és aixecar-se a les sis del matí, preparo esmorzar, taula, serveixo i recullo. Mentre prepares esmorzar, ja fas la mise en place (la posada a punt per cuinar el dinar), es recullen els camarots, reculls, estàs pels clients, prepares dinars, postres, sobretaula, reculls. Ja mentre dines fas la mise en place del sopar, l’aperitiu de la tarda...” I no estem parlant de plats senzills: cada àpat pot incloure un menú de tres plats amb postres, digne d’un restaurant d’alta cuina —però enmig del mar.

Quina és la pròxima aventura de l’Adriana? El rumb ja està marcat: “Farem el Mediterrani, després marxem a l’Atlàntic i, a partir del gener, canal de Panamà cap a les Galàpagos.” Tot plegat, envoltat de la màxima discreció: “Els clients valoren i paguen per la privacitat”. Sobre peticions a bord del vaixell, l'Adriana reconeix que en aquest punt, “ja res em sorprèn, et demanen l'impossible i has de buscar solucions”.

Durant la conversa, la periodista i presentadora Jèssica del Moral posa el focus en la navegació: “Entenc que aprofiteu els vents alisis per navegar per l’Atlàntic”, comenta, tenint en compte l’època de l’any. L’Adriana ho confirma, però també alerta de canvis recents: “Fa uns anys, al novembre tenies vents de 15-20 nusos constants. Ara, fa dos anys que no te’n pots fiar.” I posa un exemple recent: “Vam tenir una setmana on el mar era una bassa d’oli”, fet que complica la navegació, incrementa el consum de combustible i obliga a una preparació encara més rigorosa.