Vidda Priego: "Ser trans és el més punk que hi ha"

Barcelona

Al Llapis de Memòria d’avui hem connectat amb Vidda Priego, actriu, còmica, guionista i pedagoga teatral.

Nascuda a Cuenca per accident durant unes vacances familiars en 1977, va créixer a València, però als estius sempre anava al poble. La persona que més ha estimat mai va ser el seu avi José Antonio, qui ja va ser revolucionari en la seva època: “Va trencar amb la masculinitat hegemònica tòxica”.

Durant la seva adolescència, Priego ja buscava formes per ser qui era realment, i parla sobre com el heavy metal va ser una via i una eina d’expressió: “Ser trans és el més punk que hi ha. Als anys 90 portava arracades, els cabell llarg i pantalons estrets, i el heavy metal era una llicència per ser travesti”.

La guionista ha explicat que, quan va començar la seva carrera artística, no hi havia lloc per ella: “Com a actriu has de ser o home o dona, no tens un ventall, no hi ha aquest no binarisme”. Per a aquest motiu, va decidir buscar-se la vida: “Vaig començar a fer monòlegs i el primer espectacle que vaig fer va començar amb un homenatge a la meva adolescència”.

De fet, el canvi de nom de David a Vidda va ser a causa d’alguns problemes que es va trobar en aquest camp: “Enviava currículums i no em feien cas perquè llegien David, llavors no podia interpretar un personatge femení”. Quan va començar a ser Vidda, va aconseguir públic, però va haver de renunciar a altres coses: “No he tornat a treballar de professora d’interpretació ni de guionista. Hem avançat, però quants càrrecs tenen les persones trans? Quants guionistes trans estan als programes de televisió?".

La còmica ha comentat que l’histrionisme és clau per formar part de l’escena social i cultural: “L’humor i l’escàndol han estat una arma per continuar en aquest món”. Amb un TDAH recentment diagnosticat, es queixa de les persones que comenten que ara diagnostiquen a tothom: “En una societat racista, feixista, homòfoba, trànsfoba i ultra mega capitalista, estar bé del cap és ser mala persona”.

Les cançons de Vidda Priego:

• ‘Sunday Girl’ de Blondie
• ‘Se acabó’ de María Jiménez
• ‘La estatua del jardín botánico’ de Radio Futura
• ‘Do You Remember Rock ’n’ Roll Radio?’ de Ramones
• ‘Buscando una luna’ d’Extremoduro
• ‘Sobreviviré’ de Manzanita
• ‘Amor particular’ de Lluís Llach