Raimat preveu una bona collita gràcies a que no hi ha hagut ni gelades ni pedregades
El juny calorós i el juliol fresc conferiran al raïm uns aromes i sabor que faran que el vi sigui de gran qualitat, segons el celler
Un dels 150 treballadors contractats per Raimat per la verema. Ara fan la collita manual i comencen a les 6 del matí fins les 12 del migdia.
Raimat
Aquest 5 d'agost ha començat la verema a Raimat, al Segrià, amb la previsió d'arribar als 6 milions de quilos, xifra que suposa un 20% més que la campanya passada. Una de les raons és que no ha pedregat a la zona ni tampoc hi ha hagut gelades.
Qualitat
Un mes de juny calorós i un juliol menys càlid de l'habitual conferiran als raïms una frescor i aromes que el faran més saborós. Això farà que el vi que en surti sigui més afruitat i de gran qualitat. És l'expectativa amb què ha començat avui la verema a la finca de Raimat, la més gran de Catalunya, amb més de 2.000 hectàrees. Pel que fa a la producció, el director del celler, Joan Esteve, és també força optimista. Es preveu arribar als 6 milions de quilos (12 si s'hi sumen les collites per fer base cava), xifra que suposa, una millora respecte l'any passat que "va ser un 20% menys perquè l'efecte de la gelada va tenir un impacte sobre la producció. Algunes vinyes de varietats primerenques es van veure afectades. I, en canvi, enguany no ha passat cap d'aquests accidents (tampoc hi ha hagut pedregades a la zona). Això fa pensar que, si no passa res, pugui ser un bon any, una bona collita".
Aranzels de Trump
Pel que fa a les conseqüències dels aranzels imposats per l'administració de Donald Trump a les importacions de vins als Estats Units, Esteve reconeix que els preocupa tenint en compte que entre el 5 i el 10% de les exportacions d'aquest celler són a aquest país. El mal menor, segons reconeix, és que l'augment dels aranzels és igual per a tots els vins europeus, que són els autèntics competidors de Raimat.
Més passos cap a la sostenibilitat
Una de les novetats de Raimat enguany és la posada en marxa d'una planta d'autocompostatge per la que ha invertit 150.000 euros. Una planta que permet reaprofitar els residus del celler i de la vinya, i convertir-los en un adob orgànic que reaprofita la terra. "És un concepte d'economia circular i de viticultura regenerativa amb el qual tornem a la vinya el que en va sortir i que ens permet que pràcticament tot l'adob que utilitzem sigui adob orgànic compostat generat per nosaltres mateixos", ha explicat Joan Esteve.