Núria Montserrat, davant del repte de l'eclipsi solar total del 2026: “Ha de ser un esdeveniment per tothom i ha de ser molt segur”

Barcelona

El 12 d'agost del 2026 serà un dia històric per la ciència i la societat catalana. Durant un minut i mig, els residents de Tarragona i les Terres de l'Ebre podran gaudir d'un eclipsi solar total, el primer que es vegi a Catalunya des del 1905, fa més de cent anys. A causa de la singularitat del fenomen astronòmic, el Govern català ha creat una comissió interdepartamental per coordinar, gestionar i promocionar tot el que tingui a veure amb l'eclipsi. Una comissió que estarà presidida per Salvador Illa, cap de l'executiu català, i que comptarà amb la vicepresidència de la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat.

En una entrevista a l'Aquí Catalunya, la consellera Montserrat ha remarcat el compromís i l'interès de l'executiu català amb la ciència, després de l'acord de Govern aprovat fa unes setmanes i la creació d'una comissió interdepartamental amb la participació de fins a 13 departaments: “Ha de ser un esdeveniment per a tothom i ha de ser un esdeveniment molt segur”, assegura Montserrat, que davant de la singularitat d'aquest eclipsi, vol “aprofitar per fer moltes activitats durant el 2026” en relació amb el fenomen astronòmic. Està prevista una mobilització poblacional sense precedents cap al sud del territori, motiu pel qual el Govern va començar la seva tasca amb la Conselleria d'Interior i Seguretat “per posar un criteri de seguretat i un mapa de localitats amb bona visibilitat”, a partir d'un escrutini. La consellera vol que tots els agents possibles estiguin implicats en aquest esdeveniment: “Estem parlant amb agrupacions astronòmiques per ajudar a organitzar esdeveniments per aficionats i no aficionats”, i es mostra oberta a treballar amb totes les parts donat que l'astroturisme “mobilitza molta gent, no només famílies, sinó també científics d'arreu del món”, matisa.

Montserrat confirma que el Govern català està mantenint contactes amb la comissió interministerial del Govern espanyol “per compartir material de divulgació arreu del territori”. A través del coordinador científic del Govern, Ignasi Ribes, el Govern ha obert les portes al món científic, on entitats com l'Agència Espacial Europea han mostrat interès per saber què i com es farà la divulgació científica. La consellera posa dates: el mapa amb la projecció de l’ombra del recorregut de l’eclipsi solar total del 2026 es farà públic “entre els mesos d’octubre i novembre d’aquest any”, deixant mesos de marge per publicar un mapa que tingui “rigor i criteri”. La consellera informa que durant les pròximes setmanes el cos d'Agents Rurals “farà mesures per comprovar les localitats de seguretat on es visibilitzarà l'eclipsi”, i assegura que treballarà “amb alcaldes i representants institucionals” per portar a terme totes les actuacions corresponents. Per acabar, desvela la ubicació des de la qual mirarà l'eclipsi solar total: “L'observatori de Terres de l'Ebre, ja que volem revisitar allà on va tenir lloc l'eclipsi similar fa més de cent anys”.

Joan Anton Català, astrònom: “Un ha de viure aquest espectacle, és un regal caigut del cel”

Un esdeveniment astronòmic d’aquesta magnitud mereix una explicació a l’alçada. Per això, l'Aquí Catalunya ha parlat amb Joan Anton Català, astrònom i divulgador de referència, per conèixer els detalls de “l’eclipsi del segle”, com ja l’han batejat alguns experts.

Segons explica l’astrònom, “començarà a Groenlàndia, baixarà a Islàndia i seguirà des del nord d’Espanya cap a Catalunya”. La zona que veurà la totalitat de l’eclipsi estarà compresa dins d’una franja que podríem definir traçant “una línia imaginària entre Lleida i Vilanova i la Geltrú; tot el que quedi per sota d’aquesta línia i fins al sud de la ciutat de València, seguint per les Illes Balears, estarà sota la totalitat”, puntualitza.

A Barcelona i l’àrea metropolitana, no obstant això, “hi haurà una ocultació de fins al 98%”. Tot i així, aquest 1-2% restant marca la diferència, ja que “no té res a veure un eclipsi parcial i un total; a la totalitat és quan es fa de nit, surten els estels, baixen les temperatures i els animals i les persones es tornen boges, amb aquesta sensació d’exaltació inexplicable”. I ho deixa clar: “cal viure aquest espectacle; és un regal caigut del cel per a l’any vinent”.

Català parla de la “viralització” dels eclipsis, convertits en “fenòmens de masses”. Els dos últims, el 2017 i el 2024, es van produir en zones de fàcil accés als Estats Units. Les xarxes socials i la tecnologia han amplificat aquest efecte, i, vist el seguiment dels dos precedents, aquest eclipsi del 2026 es guanya el nom de “l’eclipsi del segle”, amb un públic potencial de milions de persones i en un moment clau de la temporada turística. L’astrònom adverteix que caldrà “gestionar-lo”, especialment a la llum de les conseqüències que va tenir l’eclipsi del 2024 als Estats Units, amb cues, retencions i una paralització gairebé total de l’activitat.

Tot i les diferències de mobilitat entre Catalunya i el país nord-americà, Català insisteix: “Hem de planificar on anirem a veure l’eclipsi i com ho farem”, i recomana contactar amb antelació amb el municipi des d’on es vulgui contemplar. També demana prudència pel que fa a l’aparcament, evitant “ocupar els vorals de les carreteres o envair l’entorn natural, especialment en època d’incendis”.

Pel que fa als detalls concrets, “cap a dos quarts de vuit començarà la fase parcial”, mentre que la totalitat arribarà “cap a dos quarts de nou”. La fase completa durarà entre dos i tres minuts, amb un màxim d’un minut i mig en ubicacions com Amposta. No serà una nit tancada, però “serà una llum diferent”, que regalarà un “espectacle immens de la mà de la natura”.

Aleix Roig, guia i responsable del Parc Astronòmic de Prades: “Avui és una bona oportunitat per simular l'eclipsi de l'any que ve i buscar una bona ubicació”

Com ho viuen els espais d’observació i divulgació? Amb moltes activitats. “Avui tenim diverses propostes, a partir de les 11”, explica Roig, amb col·loquis i espectacles com El Gran Eclipsi, que recorrerà els teatres de tot Catalunya. Des d’un bon principi, Roig deixa clar que és un eclipsi que “s’ha de mirar amb seguretat i molta prudència”.

Des del Parc Astronòmic de Prades proposen un festival de quatre dies amb concerts, astrofotògrafs, tallers infantils i activitats en col·laboració amb gairebé tots els observatoris de Catalunya. La idea és que la gent “faci una arribada esglaonada al territori”, evitant aglomeracions en un sol dia i repartint les activitats al llarg de tot el festival.

“Avui és una bona oportunitat per simular l’eclipsi de l’any que ve i buscar una bona ubicació”, apunta l’Aleix, que anima la població a escollir un lloc amb bona visibilitat i poca contaminació lumínica, tant per la pluja d’estels d’avui com per l’eclipsi del 2026. En aquest cas, al produir-se durant les primeres hores del dia, el Sol es trobarà en un punt baix de l’horitzó. “És l’eclipsi dels tres segles”, matisa l’equip del Parc Astronòmic, ja que el següent eclipsi total similar no arribarà fins al voltant de l’any 2200, cent anys després de l’anterior, el de 1905. “La nostra capacitat d’acollida és baixa”, reconeix l’Aleix, amb un nombre de reserves ja gairebé complet. Per això, els responsables demanen reservar amb antelació per evitar problemes i no quedar-se sense plaça.

"Per veure l'eclipsi, invents casolans no"

“No ens hem de jugar la vista amb l’eclipsi”, adverteix Joan Anton Català. Davant de les propostes perilloses per observar-lo, recomana utilitzar ulleres i aparells homologats, que no tenen un cost elevat. “Ni radiografies, ni invents casolans”, sentencia, apel·lant a la responsabilitat davant d’un esdeveniment històric.