D’un forn amb sangria a carrers de souvenirs: la nova realitat de la Sagrada Família

Trobar una peixateria, una carnisseria o un forn de pa tradicional als voltants de la Sagrada Família s’ha convertit en una missió complicada. Cal caminar, com a mínim, un quilòmetre des de la basílica per trobar-ne algun. En canvi, el que abunda són botigues de souvenirs que venen imants de Gaudí, figures de bous o vestits de flamenc, i bars on la paella és el plat estrella. Els comerciants denuncien que, cada cop que tanca un establiment de proximitat, n’obre un de turístic.

“Els d’aquí no obren nous negocis, i no sé com acabarà tot, però no pinta bé”, adverteix en Salva, propietari d’una de les poques òptiques que queden. A pocs metres, la gelateria Sanzano intenta sobreviure envoltada de franquícies: “No juguem amb les mateixes armes. Els lloguers es tripliquen cada vegada que canvia el propietari d’un local, i així el petit comerç no pot competir”, lamenta en David, el seu responsable.

Alguns comerços, però, s’han adaptat al turisme. És el cas d’un forn a tocar del temple que, a banda de pa i entrepans, serveix sangria, còctels de colors extravagants i paella. “Els turistes volen alguna cosa ràpida amb vista a la Sagrada Família, i això ens funciona”, explica l’encarregada. Segons l’Ajuntament, per la zona hi passen cada any uns 22 milions de persones, tot i que només una quarta part entra al temple. Això, per a alguns restauradors, és un problema: “Moltes vegades el turisme passa, pren alguna cosa i se’n va”, diu en Jordi, que regenta un restaurant de cuina tradicional al carrer de Provença.

Per intentar revertir la tendència, Barcelona ha aprovat un pla de 15 milions d’euros per fomentar nous negocis locals i ha reforçat la presència d’agents cívics per descongestionar la zona. El pla s’aplicarà fins al 2027, però molts veïns no veuen millores. “Ja no queda pràcticament restauració del barri. Són tot cadenes i botigues sense ànima, plenes de productes de mala qualitat”, es queixa una veïna. Entre llums de neó i toros de ceràmica, molts residents senten que han perdut una part de la seva ciutat. “Visc aquí i no em sento a casa. No hi ha ambient de barri. Tot és per als turistes”, resumeix.